Els mits del pancatalanisme 10 – Dénia, els maulets, l’engany del català estàndart i el futur valencianiste

Apleguem a la dècima entrega del nostre dossier especial desmontant els mits del pancatalanisme. I si alguna cosa ha quedat clar és que el relat catalaniste, quan s’enfronta a ell, es desfa com un castell d’arena.

En esta part analisem quatre pilars fonamentals: l’importància estratègica de Dénia, l’esperit irreductible dels maulets, la manipulació llingüística de el “català estàndart” i els reptes del futur institucional del valencianisme.

Dénia: la plaça que el pancatalanisme volguera haver tingut

Dénia és una ciutat que parla per sí mateixa. Cada pedra del castell, cada document migeval, cada ruta marítima, desmonta completament la fantasia d’una Catalunya central en el Mediterràneu. Realitats demolidor: Dénia va ser port major de la Corona d’Aragó en trànsit cap a Balears, Cerdenya i Sicília. Era senyoriu real i després marquesat, sempre en l’esfera valenciana i aragonesa. Va tindre comerç intens, diplomàcia pròpia i inclús conexions directes en Gènova i Tunis. En el sigle XI ya era un dels principals centres de poder de la taifa andalusí. En 1705, és Dénia la que pren l’iniciativa política proclamant rei al pretenent austracista en nom del Regne d’Espanya. La geopolítica mediterrànea mai va ser catalana. Va ser valenciana, balear i aragonesa. Catalunya solament apareix en el relat quan, sigles despuix, intenta reinventar-se un passat gloriós que no va tindre.

Els maulets: l’ànima d’un poble lliure

Els maulets no són un capítul de fantasia. Són un moviment popular valencianisme que posa la pell de gallina a qualsevol que valore la llibertat. ¿Per qué els maulets desmonten el relat catalaniste? Perque varen lluitar pel Regne de Valéncia, no per cap nació catalana. Perque reclamaven la restauració dels Furs, no una “unitat catalano-valenciana”. Perque eren un moviment autòcton, naixcut de la terra valenciana i no d’ideologies importades. Perque Dénia, Xàtiva i Alcoy es varen convertir en emblemes de resistència valenciana. Els maulets són l’essència del poble valencià: ferm, lliure i dispost a plantar cara a qui siga.

L’engany del català estàndart: una uniformista que vol borrar-nos

El proyecte més perillós del pancatalanisme no està en els mapes ni en els llibres d’història, sino en la llengua. El “català estàndart” s’ha presentat com una llengua neutra, comuna, científica. Pero la realitat és una atra: El català estàndart és: un model exclusivament barceloní, que elimina el lèxic valencià, que substituïx la fonètica valenciana, que uniformista construccions pròpies, i que pretén convertir-nos en dialecte subordinat d’un proyecte que no és el nostre. L’AVL, llunt de defendre el valencià, ha actuat com un pont de sumissió normativa cap al català central, introduint paraules alienes, eliminant formes genuïnes i imponent grafies que mai han existit en la tradició valenciana. El valencià no es defén convertint-ho en català. El valencià es defén sent valencià.

El futur institucional del valencianisme: o recuperem el nostre espai, o algú ho ocuparà per nosatros

El valencianisme té davant sí el repte més gran del sigle XXI: recuperar els espais institucionals, culturals i educatius que li corresponen per història i dignitat. ¿Qué cal fer?

Una Acadèmia Valenciana de la Llengua realment valenciana Ni sumissió a l’IEC, ni normatives artificials. Fa falta una institució que defenga la llengua del poble, no la dels despachos.

Una política educativa valencianista Els jóvens deuen conéixer: el Regne de Valéncia, els Furs, Jaume I el Conquistador, Ausias i Martorell com a autors valencians, la Senyera Coronada com a símbol d’Estat. Sense açò, som terra de ningú.

Una política cultural potent Museus, rutes històriques, editorials, audiovisuals, cine i escoles d’art valencianes. No podem seguir consumint contingut fet des de Catalunya per a reinterpretar-nos a la seua manera.

Una classe política valenta Que parle clar. Que defenga lo valencià sense por. Que deixe de tindre-li complex a ningú.

Un poble despert Perque la força final sempre està en el carrer, no en els despachos.

Valéncia té futur… quan recorda el seu passat La força de Dénia, l’esperit dels maulets, la dignitat de la llengua valenciana i la necessitat d’un futur institucional propi són les claus d’un poble que mai ha acceptat que li escriguen l’història des de fòra. La batalla cultural no està guanyada ni perduda: està en marcha. I mentres hi haja valencians disposts a defendre la veritat, Valéncia tindrà futur, i serà un futur valencià.

Per Pedro Fuentes Caballero, president de l’Associació Cultural Roc Chabàs – La Marina i Acadèmic Corresponent per Dénia (Alacant) en la Real Acadèmia de Cultura Valenciana