Els mits del pancatalanisme 87 – La “primera derrota de Napoleó en Catalunya”: entre la llegenda patriòtica i la realitat històrica

En els últims anys han proliferat certs relats històrics que, baix una apariència de divulgació cultural o turística, presenten episodis del passat en un to èpic que no sempre es correspon en la realitat documentada. Un dels eixemples més cridaners és l’afirmació de que la primera derrota de Napoleó va tindre lloc en Catalunya, concretament en la escaramussa del Bruc, en juny de 1808.

Esta versió, difosa inclús en alguns materials turístics, pretén convertir aquell episodi en la primera victòria d’una nació contra els eixèrcits napoleònics. No obstant, quan s’analisen els fets en rigor històric, l’afirmació resulta profundament exagerada i distorsiona el context real de la Guerra de l’Independència.
El 4 de juny de 1808, prop del pas del Bruc, en les proximitats de Montserrat, un grup de soldats espanyols, milicians locals del somatén i voluntaris va conseguir frenar temporalment l’alvanç de dos columnes franceses que es dirigien cap a Manresa.
L’enfrontament va ser breu i llimitat. La tradició popular ha afegit elements llegendaris com la figura del famós “tambor del Bruc”, l’eco del qual hauria confòs a les tropes franceses fent-los creure que s’enfrontaven a un eixèrcit major, convertint l’episodi en un símbol de resistència popular.
Pero des del punt de vista militar, lo ocorregut en el Bruc va ser una escaramussa de caràcter local, que va detindre momentàneament a una força francesa relativament reduïda. No va ser una gran batalla ni va supondre una derrota estratègica decisiva per a l’eixèrcit napoleònic.
Si es busca la primera gran derrota militar de Napoleó en la Península, l’episodi clau no va ocórrer en Catalunya, sino en Andalusia, en la batalla de Bailén, el 19 de juliol de 1808.
Allí, l’eixèrcit francés dirigit pel general Pierre Dupont, comp