Els mits del pancatalanisme 56 – Llengua i decrets de nova planta: ¿Va haver prohibició del català en el sigle XVIII?

Un dels temes més discutits en parlar de la Guerra de Successió i les seues conseqüències és l’impacte llingüístic dels Decrets de Nova Planta. En el debat públic sol afirmar-se que estes mides varen perseguir directament la llengua catalana. No obstant, quan es revisa el text jurídic i el context històric, la qüestió apareix molt més complexa i matisada.
¿Qué regulaven realment els Decrets de Nova Planta?
Els decrets promulgats despuix de la guerra tenien com a objectiu principal reorganisar les institucions polítiques i judicials dins d’un model més centralisat, similar al que atres monarquies europees estaven desenrollant en l’época.
El foc d’estes normes era administratiu i jurídic: redefinir tribunals, competències i estructures de govern. Les disposicions llingüístiques varen ser llimitades i es varen centrar sobretot en l’àmbit de l’administració i la justícia, no en la vida quotidiana o cultural.

Llengües administratives abans del sigle XVIII
En l’Antic Règim, la pràctica llingüística en l’administració era distinta a l’actual. Durant sigles, el llatí havia segut una llengua habitual en àmbits jurídics i universitaris, mentres que les llengües vernàcules coexistien en usos locals i lliteraris.
Alguns estudis senyalen que els decrets varen impulsar la substitució progressiva del llatí pel castellà en determinats documents oficials, una tendència que també s’observa en atres territoris europeus a on les monarquies buscaven homogeneisar procediments administratius.

¿Prohibició o canvi administratiu?