Els mits del pancatalanisme 17 – Universitats manipulades, educació catalanisada, la RAE còmpliç i la recuperació del relat valencià
El pancatalanisme sap que per a dominar culturalment una societat no n’hi ha prou en reescriure l’història migeval. És necessari controlar universitats, llibres de text, mijos de comunicació i institucions llingüístiques.
I això és exactament lo que han fet.
En esta dècim sèptima entrega, desmontem la triple estratègia catalanista i tracem un pla de ruta per a recuperar el relat valencià en el sigle XXI.
Universitats catalanes: fàbriques modernes de “veritat” política
En els últims 40 anys, moltes facultats d’Història i Filologia catalanes s’han convertit en centres de producció d’ideologia, no de ciència. No és casualitat que molts manuals d’història de Catalunya i dels cridats “Països Catalans” repetixquen sempre els mateixos tòpics falsos: un “Regne de Catalunya” inexistent, una “Corona Catalano-Aragonesa” fabricada, Jaume I com a “rei català”, la llengua migeval com a “català antic”, Ausias March com a “poeta català”, Martorell com a “clàssic català”, i un espai mediterràneu dominat per “Catalunya”.
L’universitat s’ha convertit en un altaveu ideològic.
Molts d’estos professors, formats en els mateixos esquemes, han exportat la manipulació a: tesis doctorals, congressos, publicacions pseudocientífiques, i colaboracions en televisió i prensa.
La mentira adquirix forma de “investigació”.
I aixina, qui qüestiona el relat, és acusat de “anticatalà”, “ignorant” o “no científic”.
La catalanisació educativa: el laboratori més efectiu del pancatalanisme
La batalla més gran no està en les universitats, sino en les escoles.
El pancatalanisme ha entés una cosa que molts valencians varen oblidar: si controles als chiquets, controles el futur.
La catalanisació ha segut sistemàtica:
- a) Llibres de text
Els manuals utilisats en moltes escoles valencianes (especialment entre 1990 i 2015) estan redactats en català estàndart disfrassat de valencià, en narrativa que: parlen de “País Valencià”, convertixen la Senyera Coronada en “variant local”, diluïxen el Regne de Valéncia, presenten a Catalunya com a “centre cultural”.
- b) Professors formats en Catalunya
Molts docents apleguen als centres educatius valencians reproduint exactament el relat nacionaliste que han deprés en les facultats catalanes.
- c) L’AVL com a instrument d’unificació llingüística
La normativa valenciana oficial és una fotocòpia casi perfecta del català normativisat.
És la manera “elegant” de convertir la llengua valenciana en dialecte sense dir-ho explícitament.
- d) La desaparició del valencià genuí
Paraules com “chiquet”, “eixir”, “traure”, “espill”, “granera”, “adés”, “hui” són desplaçades per formes catalanes impostes.
És un procés de substitució llingüística dissimulada.
La RAE: la gran absència i, al mateix temps, la gran còmpliç
La Real Acadèmia Espanyola ha jugat un paper ambigu, a sovint vergonyós.
No ha defés la llengua valenciana com a idioma diferent del català, encara que: té tradició pròpia, té història pròpia, té normativa pròpia, té lliteratura pròpia, té fonètica i morfologia pròpies.
La RAE, llunt de defendre la veritat filològica, ha preferit mirar cap a un atre costat per a evitar conflictes en Catalunya.
Una actitut indigna d’una institució que es fa cridar llingüística.
La RAE ha segut còmpliç per omissió, i això ha enfortit el relat pancatalanista.
Cóm recuperar el relat valencià en el sigle XXI: pla de ruta per a guanyar. La batalla encara està en joc.
I Valéncia té, per primera volta en décades, una oportunitat històrica per a revertir la manipulació.
Proposta estratègica en quatre eixos:
Revalencianisar la normativa
Recuperar una normativa pròpia, basada en: les Normes del Puig, la tradició lliterària valenciana, el parla viu del galliponter.
Sense sometre’s a l’IEC.
Sense filtres catalans.
Sense complexos.
Revisar els llibres de text
Actualisar-los en criteris històrics rigorosos: Regne de Valéncia, Senyera Coronada com a bandera d’Estat, Furs com a dret independent, diferenciació entre valencià i català.
Crear centres d’investigació valencians
Que revisen, publiquen i desemmaixqueren les manipulacions acadèmiques catalanes.
Estratègia comunicativa moderna
La batalla hui es guanya en: rets socials, documentals, podcasts, youtubers, música i productes culturals.
El relat valencià deu ocupar estos espais o els ocuparà el catalanisme.
El futur valencià no és una opció -és una responsabilitat
Hui els valencians sabem més que mai.
Sabem d’a on venim, qué nos han intentat fer i qué devem defendre.
La manipulació universitària, educativa i mediàtica és poderosa, sí.
Pero la veritat és encara més poderosa.
El futur del Regne de Valéncia dependrà de la nostra capacitat de: recuperar la llengua, restaurar l’història, defendre els símbols, i reconstruir la narrativa pròpia.
I si ho fem, no hi haurà ideologia que nos puga detindre.
Per Pedro Fuentes Caballero, president de l’Associació Cultural Roc Chabàs – La Marina i Acadèmic Corresponent per Dénia (Alacant) en la Real Acadèmia de Cultura Valenciana
0 Comments