Els mits del pancatalanisme 19 – El futur del valencianisme, la cultura organisada, la batalla dels símbols i el poder de la veritat
Despuix de dèsset entregues desmontant les manipulacions del pancatalanisme en tots els àmbits -històric, llingüístic, cultural i educatiu-, aplega el moment de mirar cap al futur.
Perque el futur no s’espera: es construïx.
En esta denovena entrega analisem lo que ve per davant: el despertar polític del valencianisme, la necessitat urgent d’una estructura cultural forta, la guerra simbòlica que nos estan fent i la manera de transformar la veritat històrica en una potència social imparable.
- El futur del valencianisme polític: de la resistència a l’ofensiva
Durant anys, el valencianisme ha jugat a la defensiva.
Sempre responent, sempre justificant-se, sempre reaccionant a les agressions culturals, educatives i institucionals.
Pero això està canviant.
Tres factors marquen el nou temps:
La societat valenciana ha despertat.
Cada volta més persones coneixen la manipulació pancatalanista i ya no s’engolen el relat oficial.
Ha caigut el tabú.
Abans, dir que el valencià és una llengua distinta del català implicava ser insultat públicament.
Hui, molta gent ho diu sense por.
Existix un buit polític real.
Cap partit majoritari ha assumit plenament la defensa del Regne de Valéncia, la llengua valenciana i l’identitat pròpia.
El primer que ho faça es guanyarà l’espai electoral.
El valencianisme polític no deu ser local ni marginal.
Pot -i deu- convertir-se en una força central en la Comunitat Valenciana.
- La necessitat urgent d’un moviment cultural organisat
La batalla decisiva no és política.
És cultural.
Perque la cultura és capaç de: crear identitat, mantindre la memòria, generar orgull i construir hegemonia social.
¿Qué cal crear?
Editorials valencianes potents
Capital valencià publicant llibres valencians en valencià.
Audiovisual valencià: Séries, curts, documentals, dibuixos animats, cine històric.
Música valenciana moderna
La joventut necessita referents propis.
Centres d’estudi i archius independents
Que revisen l’història i recuperen documents amagats per la propaganda.
Una ret digital valencianista coordinada
Influenciar, divulgadors, menuts mijos i creadors.
El catalanisme ha vençut durant décades perque tenia institucions culturals organisades.
El valencianisme, quan les tinga, creixerà exponencialment.
- La batalla pels símbols: a on es guanya i es pert un poble
Els símbols no són detalls decoratius.
Són el núcleu emocional d’un poble.
Per això el pancatalanisme intenta: ridiculisar a la Senyera Coronada, substituir-la per la quatribarrada, ocultar l’escut del Regne de Valéncia, impondre símbols aliens.
Valéncia necessita una política simbòlica ferma:
Senyera Coronada en tots els espais oficials
El pecat excusa.
Escut històric del Regne de Valéncia com a referent institucional
No hi ha versions retocades ni desvirtuades.
Difusió massiva de símbols valencians en rets i mijos
Bandera, escut, història, personages, cronologia.
Pedagogia emocional
Els símbols es defenen quan es coneixen i s’amen.
Els catalanistes ho varen entendre fa 40 anys.
És hora de que ho entengam també els valencians.
- Convertir la veritat històrica en força social real
L’història no pot quedar-se en els llibres.
Deu convertir-se en energia social, en moviment, en identitat colectiva.
Quatre passos per a transformar la veritat en poder:
Normalisar el discurs històric valencià
El Regne de Valéncia no és extremisme: és història.
Dir la veritat no és ser radical: és ser valencià.
Fer l’història útil
L’objectiu no és discutir en els archius, sino transmetre: dignitat, orgull, autoestima, cohesió.
Crear rituals valencianistes
Dates, actes, celebracions, commemoracions.
El 9 d’Octubre deu tindre el mateix nivell emocional que el 14 de Juliol en França.
Unitats d’acció social
Associacions, entitats, colectius i rets que actuen coordinadament.
Quan la veritat es convertix en moviment, i el moviment es convertix en identitat, naix un poble imparable.
El futur del valencianisme està per escriure’s i és el nostre
Despuix de décades de silencis, manipulacions i sumissió cultural, Valéncia viu un moment decisiu.
Tenim: història pròpia, llengua pròpia, símbols propis, memòria pròpia, i una força social creixent.
Ara necessitem organisació, valentia i orgull.
El futur del valencianisme no serà heretat.
El futur del valencianisme serà conquistat.
Per Pedro Fuentes Caballero, president de l’Associació Cultural Roc Chabàs – La Marina i Acadèmic Corresponent per Dénia (Alacant) en la Real Acadèmia de Cultura Valenciana
0 Comentaris