Els mits del pancatalanisme 86 – El mit del repoblament exclusivament català del Regne de Valéncia

Durant décades s’ha repetit en insistència una idea que, en el temps, ha acabat instalant-se en determinats àmbits polítics i culturals: que el Regne cristià de Valéncia, despuix de la conquista de Jaume I en el sigle XIII, va ser repoblat fonamentalment per catalans. Esta afirmació, presentada a sovint com un fet històric inqüestionable, forma part d’un relat simplificat que no resistix un anàlisis rigorós de les fonts documentals migevals.
L’història real del repoblament valencià és molt més complexa i plural de lo que alguns discursos identitaris han volgut transmetre.

Despuix de la conquista de Valéncia per Jaume I en 1238, el nou regne es va organisar dins de la Corona d’Aragó com una entitat política diferenciada, en les seues pròpies lleis, institucions i furs. El procés de repoblament cristià que va seguir a la conquista no va ser un fenomen homogéneu ni llimitat a un sol territori d’orige.
Els Llibre del Repartiment, documents fonamentals per a conéixer la distribució de terres i propietats despuix de la conquista, mostren una realitat molt distinta a la que sostenen certes interpretacions simplificades. En eixos registres apareixen colon procedents de múltiples llocs: aragonesos, navarresos, castellans, catalans i inclús occitans, entre uns atres.
Llunt de ser una colonisació exclusiva de Catalunya, el nou Regne de Valéncia es va poblar per mig d’una mescla de gents procedents de diferents regions de la Península i de l’àmbit pirenaic.

Investigadors com Antonio Ubieto Arteta o Ampar Cabanes han analisat durant décades la documentació migeval relacionada en el repoblament valencià. Els seus treballs, basats en fonts directes com els registres del Repartiment i atres documents notarials, oferixen una image molt distinta de la que es difon en alguns relats ideològics.
Segons estos estudis, els repobladores procedents de territoris aragonesos i navarresos representaven una proporció molt significativa del conjunt, aplegant a superar àmpliament als procedents de l’àmbit català en determinades zones del nou regne.
Estes conclusions no responen a interpretacions polítiques, sino a l’anàlisis de documents migevals conservats en archius històrics.
Una narrativa construïda en fins identitaris
Llavors, ¿per qué s’ha difòs en tanta insistència l’idea d’un repoblament fonamentalment català?
La resposta sembla trobar-se en la construcció de determinats relats identitaris contemporàneus. Presentar el Regne de Valéncia com una prolongació històrica de Catalunya permet sostindre l’idea d’una suposta continuïtat cultural i política que serviria de base per a conceptes com el dels cridats “Països Catalans”.

No obstant, esta interpretació ignora delliberadament la diversitat d’orígens dels repobladores i la pròpia estructura política de la Corona d’Aragó, a on el Regne de Valéncia va ser creat com una entitat diferenciada, en institucions pròpies i una identitat jurídica clarament definida.
L’història migeval no es construïx a partir de percepcions contemporànees ni de relats identitaris moderns. Es basa en documents, registres administratius, cròniques i anàlisis comparats de fonts històriques. Els archius migevals mostren que el repoblament valencià va ser el resultat d’un procés plural, en el que varen participar comunitats de distints territoris cristians. Este fenomen era habitual en l’Europa migeval, a on les noves terres conquistades es poblaven en gents procedents de diverses regions.
Pretendre reduir eixe procés complex a una colonisació exclusivament catalana implica ignorar o reinterpretar selectivament les fonts documentals disponibles.

L’història del Regne de Valéncia és una de les més riques i fascinants de la Península Ibèrica migeval. El seu naiximent com a regne dins de la Corona d’Aragó va supondre la creació d’un espai polític propi, en lleis, corts i tradicions diferenciades.
Entendre eixe procés exigix acceptar la seua complexitat i la seua pluralitat d’orígens. El repoblament valencià no va ser obra d’un únic poble ni d’una sola regió. Va ser el resultat d’una confluència de gents procedents de distints territoris, que en el temps varen donar lloc a una societat nova i singular.
Per això, quan s’intenta reduir eixa realitat històrica a un relat simplificat al servici de determinades narrativa identitàries, lo que es pert no és solament precisió històrica.
Es pert, sobretot, la riquea i la diversitat del verdader passat del Regne de Valéncia.

Per Pedro Fuentes Caballero, president de l’Associació Cultural Roc Chabàs – La Marina i Acadèmic Corresponent per Dénia (Alacant) en la Real Acadèmia de Cultura Valenciana