FRASES HECHAS VALENCIANAS
Frases hechas valencianas. Encontradas por Pep en la página web de la Real Academia de Cultura Valenciana (RACV).
https://www.llenguavalenciana.com/diccionari/start
A anys llum, fig. Molt llunt d’alguna cosa, en sentit espacial o qualsevol atre: Estàs a anys llum de comprendre el problema.
A arrastrons, loc. Rossegant per terra.
A boca de canó, loc. Sense avisar, de manera inesperada: Li digué a boca de canó que son pare havia mort.
A boca nit, i hui més usual a boqueta nit, loc. adv. Quan se pon el sol i escomença a fer-se de nit .Popularment se diu a poqueta nit.
A boca plena, loc. Dir les coses a les clares i públicament.
A bola treta, bola pagada, loc. Pagar en l’acte i generalment en efectiu, sense deixar a deure.
¡A bon sant t’encomanes!, loc. Se diu ad algú per a advertir-lo de que ha acodit a demanar ajuda a la persona manco indicada o convenient.
A boquera, loc. En abundància, parlant generalment de líquits: Ahir plogué gota a gota, pero hui cau a boquera. Gastava diners a boquera i es quedà sense un cèntim.
A borbollons, en abundància.
A burro barra, loc. adv. Fer una cosa sense reflexió i de qualsevol manera; arreu.
A cada trico, loc. A cada moment.
A cap de taula, ocupar el lloc més important de la taula.
A cares dinades, loc. A la llarga, molt poques voltes.
A contra cor, loc. Contra la voluntat o el desig d’algú.
A despit d’algú, loc. De mal grat, contra la voluntat d’algú
A destra i a sinistra, loc. A dreta i esquerra. // Hàbil, expert en alguna cosa.
A Deu siau, ant. A Deu, expressió per a despedir-se.
A dolls, loc. En abundància
A dret seny, loc. ant. Intencionadament.
A dures penes o a males penes, loc. En molta dificultat, en grans penalitats.
A dures penes, loc. En molta dificultat.
A escopetada de lladre, loc. A traïció o de manera inesperada.
A fòc i a flama, loc. Destruir, arrasar en tot
A fonades, en porcions menudes o de manera interrompuda.
A fosques, loc. Sense visibilitat, en falta de claritat
A garbellades, loc. A montons, en gran cantitat.
A gatameu o a la gatameu, loc. A quatre potes.
A gavelles, loc. En gran cantitat.
A genollons, loc. De genolls; anar o caminar en els genolls.
A grapats, en gran cantitat. // Cantitat d’alguna cosa que cap en les dos mans.
A hora menyscabada, en mala hora.
A hores d’ara, en este precís moment: A hores d’ara està celebrant-se una festa en lo carrer.
A jornades tirades, loc. Fer camí sense parar.
A l’antigor, loc. A l’estil o manera antiga.
A l’endrecera, loc. Juntament.
A l’esme, sense vore, sense parar atenció.
A l’hora i al punt, loc. En el seu moment.
A l’última, loc. A la moda més actual.
A la babalà, loc. adv. De qualsevol manera, sense conte ni atenció, arreu, ixca com ixca: Si fas les coses a la babalà sempre t’eixiran malament.
A la birulé Tonico, loc. De qualsevol manera, arreu.
A la birulé, loc. De qualsevol manera, arreu.
A la boca chona, loc. coloq. A boqueta nit.
A la caiguda de la fulla, en primavera d’hivern
A la caiguda del pàmpol, loc. En primavera d’hivern.
A la cara, loc. Damunt, davant: Se t’ha trencat el coche, puix ya tens un atre problema a la cara
A la coixa o a peu coixo loc. Anar a bots en una sola cama i en l’atra en alt.
A la darreria o a les darreries, en definitiva, a la fi, a lo últim, en les acabances.
A la descartada, loc. Clarament, patentment, sense amagar-se.
A la desnevada, loc. De manera prematura, fòra de temps.
A la fi o per fi, finalment, al final de tot: Ha estudiat molts anys i per fi ha acabat la carrera.
A la figa mandranga, loc. Arreu, de qualsevol manera, a la babalà
A la folla, ant. Desbaratadament.
A la gana, loc. Tot lo que es vullga sense tindre en conte cantitat ni preu: Nos convidaren a menjar i beure a la gana.
A la grenya , loc. Barallar-se.
A la joca, loc. Estar a l’espera.
A la llarga, loc. Al final, finalment.
A la llaugera, de manera fàcil i sense pensar-ho massa.
A la menuda o al menut, en partides chicotetes, se diu de les coses que es venen o compren d’una en una o en poca cantitat.
A la mèu mèu; loc. De forma silenciosa o sigilosa.
A la palpa, loc. adv. Palpant o tocant perque s’està a fosques.
A la palpa-la, loc. adv. Palpant o tocant perque s’està a fosques.
A la pera, loc. A la bojaca.
A la primera guaita, loc. ant. En escomençar la nit.
A la redor de, loc. ant. i hui dialect. Al rededor de, a l’entorn de.
A la vora, loc. Prop, al costat.
A las dures i a las madures, loc. Dispost a afrontar situacions favorables i desfavorables.
A les bones, loc. De bona gana o de bones maneres, pacíficament.
A les espales d’algú, d’alguna cosa, darrere d’algú o d’alguna cosa, amagat, sense que u ho veja.
A les fosques, loc. A fosques.
A les galligotes, loc. local. Assentar-se sobre els muscles d’una atra persona.
A les hores chicotetes, loc. A les primeres hores del dia, de la una a les cinc o sis del matí.
A les hores d’ara o a hores d’ara, en el temps actual.
A les males, contra voluntat, per força, violentament.
A les palpes, o a palpes, a la palpa o a la palpa-la, tocant perque s’està a fosques. // A fosques.
A les portes de la mort, loc. Molt prop a morir.
A les tres mort o pres, loc. Significa que al tercer intent s’ha de conseguir lo que es pretén o deixar-ho definitivament.
A lo llarc d’una cosa, loc. Seguint una cosa de principi a fi, mentres dura en l’espai o el temps:
A mai fallar, sense falta.
A mal ni a be, ant. De cap manera.
A mans plenes, en gran abundància.
A manta, loc. adv. Molt, en abundància: Caigué aigua a manta i s’inundà el poble.
A matar, loc. Se diu de persones molt enemistades: Els veïns no es poden vore, estan a matar.
A menyscapte, loc. desus. A menys del seu valor o preu.
A més no poder, loc. Al màxim: Te vullc a més no poder.
A miges, la mitat per a cada u.
A miquetes, loc. Poc a poc.
A mitan camí, loc. A mig camí o a mig fer una cosa.
A mon (ton, son…) grat, ant. Segons el meu (teu, seu) gust.
A mon pare han robat, loc. Se diu quan una persona o cosa apareix inesperadament i no se l’havia vista fea temps.
A montó, loc. Molt.
A morir o a viure, loc. En gran decisió, decidits a fer una cosa per difícil o costosa que siga.
A morregades, de cap, de morros o boca per avall.
A on brama la tonyina, loc. Molt llunt.
¿A ón posarem el sant que no el caguen les mosques?, loc. Se diu quan algú no sap a on posar una cosa o persona que s’estima molt.
¿A ón s’ha vist?, loc. Se diu davant d’un fet inaudit
A orri, loc. adv. En abundància, en gran cantitat, sense mida.
A orri, loc. Sense envasar o embotellar: En la tenda venen vi a orri.
A orri, loc. De qualsevol manera, desordenadament; arreu.
A palpons, a fosques.
A palpontes, loc. adv. inus. i ant. A la palpa.
A pèl, a favor del pèl, en la seua direcció.
A pèl, loc. A temps, a propòsit.
A penes, loc. Molt poc o en seguida, immediatament: A penes el vol una miqueta. A penes entrà escomençaren a saludar-lo tots.
A peu parat, loc. Sense esforç.
A peu pla, loc. A nivell del lloc pel qual se camina sense haver de pujar ni baixar
A pit descobert, loc. Sense cap de protecció, indefens.
A ple de sol, en el sol alt i sense núvols.
A ple dia, se diu quan el dia està ben entrat i hi ha molta llum.
A plena nit, se diu quan la nit està ben entrada i és ben fosc.
A poc espai, loc. Al cap de poc de temps
A poquet, a poquet, que serà ben pagadet, loc. Anima a fer una cosa espai i ben feta o inclús a allargar-la, perque la remuneració serà bona i segura.
A poqueta nit, loc. A primera hora de la nit, a boqueta nit, a boca chona.
A prendre pel cul, loc. A fer punyetes, a fer la mà.
A prendre pel sac, loc. A fer punyetes, a fer la mà, a prendre pel cul.
A preu d’or, a un preu molt alt, d’una manera esplèndida.
A puntes, loc. En molta dificultat.
A quatre sarpes, loc. A cavallet, a quatre potes.
A qui no li agrade que no mire, loc. Indica que li té igual l’opinió dels atres.
¿A quin sant?, loc. Se diu per a mostrar oposició a una cosa que algú diu, propon o ordena.
A rant, al mateix nivell, tocant: Tallar la planta a rant de la soca.
A rebolcons, loc. Rodant per terra, pegant bacs per terra.
A recules, loc. Reculant anant cap arrere d’esquenes o de cul. // fig. Perdent vigor, força, espenta, poder.
A redolons, loc. Redolant: Els chiquets se barallaven i anaven a redolons per terra. // fig. De mala manera, a trompades.
A remulla, posat en aigua o en remull.
A repel, pèl amunt o contrapel, en direcció contrària a la del pèl.
A rolls, loc. En gran cantitat.
A sanc freda, loc. Sense estar mogut per una passió, en planificació o intenció.
A sanc i fòc, loc. Sense pietat ni perdonar vides ni propietats en un assalt.
A seques, loc. A soles, sense que l’acompanye res, sense res més que el millore i faça agradable.
A son lloure, loc. ant. Al seu aire
A soscausa, loc. A posta, a cosa feta, a propòsit.
A sovint, loc. adv. De manera freqüent, moltes voltes: En Galícia plou a sovint.
A tall ragut, loc. Completament: Arreglarem açò a tall ragut.
A tarús, loc. A orri.
A toc de campana, loc. De forma puntual.
A tongades, loc. A temporades.
A torna, loc. Se diu del treball que es fa ajudant a un atre a fer una faena i en acabant ell ajuda al primer.
A tot drap, loc. A tota vela. Molt ràpidament, a tota virolla.
A tot tren, loc. Gastant a mans plenes i sense mirament.
A tot tronar, loc. Se diu quan una televisó, ràdio o equip de música està en un volum molt alt o al màxim.
A tota hora, loc. Sempre, en tot moment.
A tota sa requesta, loc. ant. En tot el poder de convocatòria.
A tota vela, A tota marcha, A tota virolla (molt ràpit)
A tota virolla, loc. Molt ràpidament.
A trenc d’alba, loc. Quan trenca el dia.
A trencacoll, loc. En gran treball, esforç i fatiga o agotament.
A trompa i corda, loc. En abundància.
A tu te dic filla, pero entén-te nora, loc. Se diu quan s’avisa ad algú i l’avís ha de valdre per a un atre.
A ulls tancats, loc. Tindre gran seguritat o confiança, sense por d’enganyar-se o cometre un erro.
A última hora, loc. En l’últim moment.
A veles i rems, loc. Usar la força de les veles i dels rems per a anar més ràpidament. En la major força o intensitat possible.
Aborronar-se la pell, loc. Posar-se la carn de gallina.
Abranar-se de set, tindre molta set.
Acaba i digues panera, loc. Acaba ya: Dus una hora escurant, acaba i digues panera.
Acabar a garrotades,loc. Acabar malament, discutint i possiblement a colps.
Acabar a males dinades, loc. Tindre un mal final, concloure de forma desagradable.
Acabar a taules, loc. Empatar.
Acabar agarrant mosques, loc. Acabar foll, molt marejat.
Acabar com Camot, loc. Acabar malament.
Acabar com el ball de Moixent , loc. Acabar malament, generalment a colps, pals o barallant-se.
Acabar com el ball de Parra, loc. Acabar malament, discutint i possiblement a colps.
Acabar com el ball de Torrent, (a garrotades) loc. Acabar malament, discutint i possiblement a colps.
Acabar com la caragolada de Chimo, al remat tots dins de la séquia, loc. Acabar tots beguts o acabar malament.
Acabar en aigua de figues, loc. Indica que el resultat que produïx no es important.
Acabar parlant a soles, loc. Acabar foll.
Acabar un dia enjorn, no poder acabar la faena, tasca o treball, per un imprevist.
Acabar o apurar la paciència d’algú, loc. Fer que algú s’enfade, que s’enuge
Acachar el morro, loc. Acachar el cap en senyal d’acatament, disgust…
Ací caic i allà m’alce, loc. Caminar dificultós, en molts entropeçons o viure en bons i mals moments, ara be, ara mal.
Ací està ajocat; agarra’l del rabo, loc. Se diu quan algú busca una cosa que és impossible de trobar.
Ací perguí una agulla, ací la trobaré. Se diu quan una persona ix malparada o fracassa en un treball, quefer o negoci i s’encabota en tornar a intentar-ho per difícil que siga.
Aclarir-se el dia, quan ha cessat d’estar núvol o emboirat.
Ad eixe el desmamaren en llima, loc. Se diu de persones de geni agre o amargades.
Ad ell, que és mesell, loc. Se diu per a incitar ad algú contra un atre, volent dir-li que no cal que tinga por.
¡Ad ella, que és de Godella!, loc. Se diu per a encorajar ad algú.
Adormir-se en els llorers, loc. Cessar en l’esforç una volta haver conseguit un èxit: Una volta guanyat el premi no es va adormir en els llorers i en conseguí un atre.
Afig caldo que tenim convidats, loc. Se diu quan apareix o ve gent que no s’esperava.
Afluixar el ventre, loc. Laxar, allargar: La fruita afluixa el ventre.
Afluixar-se el cos, loc. Anar de vareta, fer-se damunt.
Afluixar-se-li les clavilles ad algú, loc. Patir de diarrea.
Afranquir la cara, loc. ant. Manifestar o mostrar les intencions que es tenen.
Agafar una cosa per la coa, loc. Conseguir alguna cosa en gran dificultat o per sòrt.
¡Agarra’t! o ¡agarra’t que ve curva o corba!. Exclamació que equival a prepara’t per a escoltar, vore o experimentar Alguna cosa fòra de lo comú o que pot resultar sorprenent.
Agarrar el nap per les fulles, loc. No tractar el verdader centre d’un tema o qüestió i tractar qüestions secundàries.
Agarrar el tió per la part que més crema, loc. Fer una cosa malament o al contrari de com s’hauria de fer.
Agarrar la sòn, loc. Escomençar a dormir-se.
Agarrar mosques o acabar agarrant mosques, loc. Estar o tornar-se foll, estar molt marejat o marejar-se molt: En tantes preocupacions i maldecaps acabarem agarrant mosques.
agarrar un cap de corda, loc. Ficar-se en un negoci o empresa que pot eixir malament.
Agarrar un pèl de mamella, loc. Se diu quan fa molt de fret i algú no s’abriga lo suficient.
Agarrar un pet, una bufa, un gat (local.). Sol afegir-se com un cadirer, com un dolçainer, com un capità general...loc. Bufar-se, emborrachar-se.
Agarrar un ruc, agarrar un botó, una bouada o rabieta.
Agarrar una cosa en pinces, loc. Prendre una idea o un plantejament en molta prudència.
Agarrar una mona, loc. coloq. Emborrachar-se.
Agarrar ad algú en les pedres curtes, loc. Sorprendre’l cometent algun delit o falta
Agarrar o prendre la barcella, loc. Enujar-se, atufar-se, agarrar el cabaç.
Agarrar-se a un ferro calent, loc. Valdre’s desesperadament de lo que siga per a salvar-se d’un perill.
Agarrar-se a un reparat, loc. Agarrar-se a qualsevol cosa, recórrer a qualsevol ferramenta, per molt arriscat que siga.
Agarrar-se a una paret llisa, loc. Ser molt viu i despert per a aprofitar les oportunitats.
Agarrar-se abraç partit, loc. Renyir i barallar-se a colps.
Agarrar-se d’un pèl o d’un pèl de rossí, loc. Aprofitar qualsevol excusa o pretext.
Agarrar-se o apegar-se u com una llepaça, loc. Se diu de la persona que no nos la podem llevar de damunt.
Agradar a un chiquet la carn de bracet, loc. Se diu del chiquet que sempre vol anar del braç de sa mare.
Agradar ad algú la carn de faldeta, loc. Se diu de l’home que li agraden molt les dònes.
Agradar més una cosa que la merda als polls, loc. coloq. Agradar molt una cosa.
Agradar una cosa en el cap d’un tinyós, loc. Agradar una cosa molt i en qualsevol moment, generalment se diu del menjar: A mi les bresquilles m’agraden en el cap d’un tinyós.
Agradar-li a un molt la carn de faldeta, loc. Agradar-li molt les dònes.
Agranar cap a dins o cap a casa, loc. Actuar en benefici propi, apropiar-se de lo alié.
¡Aguaita!, Exclamació de sorpresa; ¡mira!
Àguila bova, persona en poc de trellat, panoli, fava, pardal, mec.
Ahurtar-se com un llop, enforrunar-se i acometre ad algú de manera violenta.
Ahurtar-se el cavall, empinar-se el cavall en obstinació.
Aigua cavallera, se diu de l’aigua que brolla o fluïx de manera natural i tranquila, sense aixetes, canalisacions o motors que l’impulsen, moguen o poen.
Aigua de vena, aigua de corrents subterrànees.
Aigua rodada o cavallera, la que corre per un sistema de rec moguda per la força de la gravetat.
Aixarop de gayato, loc. coloq. Tana.
Aixina aixana o aixina aixina, loc. Regular, no massa be: Estic medicant-me pero encara estic aixina aixana
Aixina mateix, de la mateixa manera.
Això de sabut se calla, loc. Indica que no cal dir una cosa que és ben sabuda o coneguda per tots.
Això era un retor i tres mosques, apagaren la llum i es quedaren a fosques, espècie de conte molt curt per a que els chiquets apaguen la llum i s’adorguen
Això i no res, tot és u, se diu per a expressar que una cosa és insignificant.
Això no es paga en diners, loc. Se diu de coses que són molt d’agrair o que tenen un valor especial.
Això no és viure, loc. Se diu de la situació personal en la que són moltes les preocupacions o els treballs.
Això serà lo que taxaran sèt sastres, loc. Se diu per a expressar disconformitat en lo que es propon.
Això són figues d’un atre paner, expressió per a referir-se a que allò de que es parla forma part d’un atre tema.
Ajocar-se com les gallines loc. Anar-se’n a dormir molt pronte
Ajudar a portar la creu, ajudar ad algú, generalment a dur millor determinada càrrega o determinat patiment.
Al cant del gall, loc. Enjorn, de bon matí.
Al cap de l’any els mateixos diners, loc. Indica indiferència o despreocupació per una pèrdua no massa important.
Al cap del temps, loc. Una volta passat molt de temps.
Al cap i a la fi, loc. Al final d’una situació.
Al davant, davant, loc. En la part anterior.
Al dir, no li feren casa, loc. No s’ha de fer cas de lo que diuen.
Al mateix temps, a un temps, conjuntament, a la vegada.
Al menys, com a mínima cantitat o condició, a lo manco
Al meu entendre, loc. Al meu parer, pense, crec…: Al meu entendre si plou farà més fret.
Al ple de Lluna, Lluna plena.
Al pom de l’aire, a la corrent de l’aire: Si et poses al pom de l’aire agarraràs un constipat.
Al primer antoix, loc. En un primer moment, quan veem o trobem alguna cosa o persona per primera volta: Al primer antoix me paregué alt.
Al rededor (de), pel rededor (de), en el rededor (de), loc. En un llòc pròxim, en la redolada, entorn a una cosa o punt.
Al remat, loc. Finalment, com a conseqüència de: Tant punchen al bou, que al remat tira coces. Acabar com la caragolada de Chimo, al remat tots dins de la séquia.
Al sà i al pla, loc. De manera senzilla, planament, sense massa miraments, vulgarment.
Al seu temps, en el moment oportú.
Al sol de migdia, loc. En públic, davant de la gent.
Al sol de o al sol d’avall, loc. ant. i hui dialect. Al peu de, en la base o part inferior d’una cosa.
Al tall, al tall, loc. Fer una cosa darrere d’una atra pero sense parar.
Al tall, loc. Al gra, al tema.
Alabat siga el Corpus, que sempre cau en dijous, loc. Exclamació d’estranyea davant de coses rares, ridícules o inverosímils.
¡Alça, pilili!, interjecció, ¡Alça!, ¡mira que be!..
Alçar casa, loc. Canviar de domicili.
Alçar el colze, loc. beure massa, embriagar-se
Alçar el gall, loc. Escomençar a bollir un líquit.
Alçar els ulls, mirar cap amunt.
Alçar la cresta, loc. Exhibir orgull o arrogància.
Alçar la mà, loc. Alçar-la en senyal d’amenaça.
Alçar polseguera, loc. Armar escàndal o cartapell alguna cosa entre la gent, alçar polèmica.
Alçar taula, loc. Arreplegar els utensilis usats en un dinar, sopar o qualsevol menjada
Alçar vela, loc. Estendre o desplegar les veles.
Alçar o adreçar les orelles, parar molta atenció.
Alçar-se de taula, deixar el lloc que s’ocupava en la taula de menjar.
Alçar-se en el peu esquerre, loc. Tindre mala sòrt.
Allà a on brama la tonyina, loc. coloq. Molt llunt.
Allà a on Nostre Senyor pergué el barret, loc. coloq. Molt llunt.
Allà a on Nostre Senyor pergué les espardenyes, loc. coloq. Molt llunt.
Allà quan Deu vol o quan Deu te mana, loc. coloq. En un moment indeterminat, quan manco te gires o t’ho esperes, molt de tart en tart.
Allà vaig que m’endoblegue o allà vaig, si no caic, loc. coloq. Indica que u acodix rapidíssimament a un lloc quan és cridat o quan té molt d’interés en anar.
Allà vas cabaç, loc. coloq. Dir o fer les coses sense reflexió o mirament.
Allargar més el braç que la mànega, loc. Gastar més de lo que es pot.
Allargar o parar la mà, posar-la estesa i en la palma o replanell per amunt per a demanar o rebre alguna cosa.
Allò que es cull en canya, loc. Eufemisme coloquial per a referir-se a la figa o vagina, ya que eixe fruit se cull en una canya o cop.
Als meus ulls, al meu entendre, al meu parer o a la meua manera de vore les coses.
Als orats a fer novena, o als orats a agarrar lloc, loc. Se diu contestant evasivament a qui pregunta: “¿A ón vas?”.
Als quatre vents, en totes les direccions.
Alt com un pi o més alt que un pi, loc. Se diu d’una persona molt alta.
Alterar-se de polsos, loc. Enfadar-se molt algú, pertorbar-se.
Alvança, alvança, que tart serà la cobrança, loc. Se diu animant a fer una cosa ràpit i malament si fa falta perque la cobrança es retardarà i segurament serà poca o ninguna.
Amagueu o arreplegueu els patos, que venen els músics o riuada!, loc. Se diu per a recomanar previndre’s davant un perill imminent.
Amargar la festa, llançar a perdre un acontenyiment o celebració donant un disgust.
Amargar més que la retrama, loc. Amargar molt una cosa.
Amollar diners, fam. i coloq. Donar o pagar uns diners: Li amollà vint euros pel treball.
Amollar les rodetes, loc. Parlar en excés.
Amollar un colp, punyada, galtada…, pegar un colp, punyada, galtada…
Amollar o soltar les rodetes, loc. Parlar molt i sense discreció.
Amollar-se el cos, entrar-li ad algú caguetes, o deixar d’estar apretat.
Ample de mires, que és obert de pensament, tolerant, que té en consideració moltes coses o aspectes d’una cosa.
Amunt i avall, loc. D’ací cap allà, sense parar: Tot lo sant dia està amunt i avall treballant en el camp.
¡Amunt!, en frases exclamatives sense verp equival a vixca: ¡Amunt Valéncia!.
Amunt, que estan seques, loc. dialect. Locució que es diu per a animar ad algú a fer alguna cosa.
Anant anant, loc. A poc a poc o mijanament be. Caminant.
Anar a arreplegar les chafades, loc. local. Aplegar tart o a hora de tancar un lloc.
Anar a cascar banquets, loc. Fer el cascabancs, charrar en uns i atres, ací i allà, sense fer res de profit.
Anar a dormir, anar-se’n a gitar-se per a reposar
Anar a fer el segó als gats, loc. Se contesta quan algú pregunta a on anem i no es vol dir.
Anar a grapats, loc. Renyir, barallar-se.
Anar a l’andola, loc. Anar d’ací cap allà de festa, chala o sense fer res de profit
Anar a la baixa, anar perdent o disminuint el valor.
Anar a la cranca, loc. local. Coixejar, anar en un peu en alt pegant bots en l’atre.
Anar a la dena o anar de dena, anar a fer treballs públics o per a la comunitat.
Anar a la dula, loc. Anar solt, lliure, sense cap de vigilància.
Anar a la faena, anar a treballar.
Anar a les tres pedretes, loc. Anar molt mudat
Anar a males, anar violentament o sense acorts ni miraments
Anar a mèus, loc. Anar a gatameu.
Anar a orsa, navegar en el vent de proa; anar la nau molt inclinada per l’efecte del vent contrari, també pot significar afonar-se, generalment en sentit figurat, o dur ad algú d’ací cap allà de mala manera.
Anar a pico, afonar-se una embarcació.
Anar a rebolcons, loc. Dur un ritme de treball excessiu.
Anar a rípia, loc. local. Portar fusta dels boscs en carro.
Anar a sarpa la grenya, loc. Barallar-se.
Anar a tall, loc. Vendre una cosa sense poder triar, segons van eixint: Les creïlles van a tall.
Anar a tota vela, loc. Molt ràpit.
Anar al gra, centrar-se en el tema o l’assunt que interessa o es tracta.
Anar al jagantet, loc. Anar dret sobre els muscles d’algú.
Anar al menys, decaure, passar a un estat inferior de riquea o de categoria: Era una família rica que ha anat al menys i ara és pobra.
Anar al safrà, o fer safrà, loc. dialect. Fer foja, fer fugina, faltar a classe.
Anar brut com un porc o més brut que un porc, loc. Anar molt brut.
Anar carregat com un burro, loc. Dur molt de pes damunt.
Anar com a cagalló per séquia, loc. Anar d’ací cap allà sense control ni direcció fixa.
Anar com el pet del dimoni, loc. Anar corrent.
Anar com qui chafa ous, loc. Caminar en molta lentitut.
Anar com un colom perdut, loc. Anar d’ací cap allà sense saber a on anar.
Anar com un rellamp, loc. Anar molt ràpit.
Anar com una aixeta o afluixar-se li a u l’aixeta, loc. Tindre diarrea.
Anar com una ballaruga, loc. Anar molt ràpit.
Anar com una fona, loc. Anar molt ràpit.
Anar com unes debanadores, loc. Menejar-se ràpidament d’una banda a l’atra.
Anar d’eixida, loc. Trobar-se en zel un animal. També s’aplica coloquialment a les persones.
Anar d’Herodes a Pilats, anar d’una banda a una atra sense traure profit o conseguir lo que es pretenia.
Anar d’orsa, anar cenyint una atra embarcació que està a la vista
Anar darrere com un gos, loc. Anar darrere d’algú, adular-lo i servir-lo per a conseguir un objectiu o un fi.
Anar davant del vent, loc. Ser molt astut, ser molt sabut.
Anar de bordo, anar de ronda en diversos instruments.
Anar de borina, anar de festa, chala, rauja… // Menjada festiva i sorollosa.
Anar de cap, loc. Anar directament a una cosa o tema, també significa estar molt ocupat en molt de tràfec i quefer.
Anar de corfoll, loc. local. Anar de festa.
Anar de cos, fer de ventre.
Anar de cul al marge, loc. Anar malament l’economia o un negoci.
Anar de cul, fig. Anar malament, desenrollar-se alguna cosa de manera insatisfactòria
Anar de festa en festa com els dolçainers d’Albal, loc. Anar de festa, no posar-se a treballar quan toca.
Anar de gorra, loc. Anar sense pagar o depenent econòmicament d’uns atres.
Anar de mà en mà, passar d’una persona a una atra successivament: El llibre passà de mà en mà fins aplegar als nostres dies.
Anar de mal en pijor, loc. Empijorar.
Anar de part, estar a tall de parir. // Efecte de parir, ser naixcut. // fig. Producció d’un esforç físic o intelectual.
Anar de pic en sola, loc. Anar per mal camí, en sentit moral.
Anar de polleguera, loc. Preparar una festa, anar de comboi.
Anar de quatre, caure un bac posant les mans en terra.
Anar de rauja, anar de festa, chala, gorja a passar-ho be.
Anar de trompa, loc. Anar de broma.
Anar de vareta, patir diarrea
Anar de ventre, o fer de ventre, loc. Defecar.
Anar dur, patir d’obstrucció intestinal.
Anar el diable solt, loc. Haver molt de soroll o guirigall.
Anar emplomat, loc. Anar molt adornat.
Anar en caixcarra, loc. Anar en el cap descobert.
Anar en cholla, loc. Anar en el cap descobert.
Anar en conill, en porra o en porreta, estar o anar nuet.
Anar en conte, loc. Anar en precaució: Ves en conte no caigues.
Anar en el cap baix de l’ala, loc. Se diu de qui va desanimat, abatut.
Anar en el moc penjant, loc. Anar els chiquets o els vells caent-los els mocs.
Anar en el tren de cànem, loc. Anar calçat en espardenyes.
Anar en el tren de les dos, loc. Anar a peu.
Anar en foll, loc. ant. Anar sense pensar, de manera inconscient.
Anar en l’osset del penjat, loc. No gastar diners ni en lo bàsic.
Anar en la cara ben alta, loc. Anar sense amagar-se.
Anar en la màrfega a arrastrons, loc. Se diu de la chica fadrina que té un fill. Anar d’un lloc a un atre sense tindre lloc fix.
Anar en les mans buides, loc. Anar sense res
Anar en mal guany, loc. ant. Anar a fer punyetes.
Anar en pell d’ovella, loc. Encobrir males intencions baix una aparència inofensiva o bondadosa.
Anar en peus de plom, loc. Actuar en molta precaució.
Anar en presses i corruixes o en corruixes, loc. Anar precipitat o afanyat, impacient.
Anar en romanços, loc. Anar ad algú en contes, històries, excuses…
Anar en sèt ulls o viure en sèt pams d’ulls, loc. Estar molt atent, alerta, vigilant
Anar entre llengües, loc. Ser motiu de comentaris i crítiques.
Anar errat, estar enganyat, pensar lo que no és
Anar fet un péntol o anar fet péntols, loc. Anar mal vestit o en la roba trencada o tota esgarrada.
Anar fet un Sant Llàzer, tindre el cos ple de ferides.
Anar fet un vinticinc de copes, loc. Se diu de la persona presuntuosa, que es creu algú que no és i sol anar vestida de forma elegant o exagerada per a aparentar.
Anar fet un vinticinc, loc. Anar ben vestit o mudat.
Anar l’aigua per la darrera taula, loc. Se diu d’una cosa que està a tall d’acabar.
Anar llarc de ventre, tindre un poc de diarrea.
Anar menjant i fregint, loc. Gastar-ho tot a mida que es guanya sense aforrar res o guardar res.
Anar més que meló, loc. local. Fer una cosa molt ràpidament, anar corrent.
Anar més solt que el porquet de Sant Antoni, loc. Tindre llibertat absoluta, viure molt lliurement
Anar morros per terra, loc. Treballar molt o de calent pero sense resultats.
Anar parlant en Sant Pere, loc. Anar parlant a soles, no estar be del cap, estar foll.
Anar pel bon o mal camí, loc. Actuar correctament o lo contrari.
Anar pel món, deambular, no tindre residència fixa.
Anar pels racons com les aranyes, viure apartat de la gent.
Anar per dalt de la parada, loc. Se diu quan la pilota supera la llínea que marca el final del camp del joc, en el deport de pilota valenciana.
Anar per davant de les tronades, loc. Alvançar-se per a be o per a mal a lo que un atre va a expondre o dir.
Anar per les travesses, loc. Actuar en astúcia i poca fidelitat.
Anar per tanda o a tandes, anar per orde.
Anar tirada una cosa, loc. Ser baratíssima.
Anar tirant, loc. Sobrevivint, en una situació estancada, sense millories.
Anar tòrt, loc. Anar enganyat o desorientat moralment.
Anar vent en popa, loc. Que prospera de la millor manera, sense cap d’obstàcul.
Anar vestit de danseta, anar vestit estrafalàriament.
Anar vora mar o vora riu, anar per la vora de la mar o d’un riu.
Anar o eixir de festa, eixir a divertir-se. També es diu anar de borina, anar de corfoll, anar de parranda, anar de polleguera, anar de rauja, anar de chala, anar de gorja.
Anar o estar en dansa, estar en plena activitat i figuradament estar en marcha, en funcionament, en moviment.
Anar o estar sarpa a la grenya, loc. Estar barallant-se.
Anar o parar a la ronsa, loc. Anar sense àncores o amarres i a mercé del vent. // s. Perea; lentitut per a fer les coses.
Anar o vindre cagant tomates, loc. Anar o vindre molt a pressa.
Anar o vindre en cançons, loc. Anar o vindre en històries i romanços que molesten.
Anar-se’n a l’atre barri, loc. Morir-se.
Anar-se’n a la carrera, anar-se’n o acabar-se alguna cosa ràpidament.
Anar-se’n al cel, loc. Morir-se.
Anar-se’n al dàtil, loc. colq. Anar-se’n a l’atre món, morir-se.
Anar-se’n al dimoni, loc. Perdre’s, fer-se malbé, ser destruït.
Anar-se’n cap arrere, loc. Envellir-se la persona.
Anar-se’n com l’esca, loc. Trencar-se fàcilment, sol dir-se de teles molt fràgils o velles.
Anar-se’n de copes, loc. Caure de boca per avall.
Anar-se’n de mare, loc. Perdre’s el control d’una cosa, descontrolar-se una cosa.
Anar-se’n del cap, estar foll
Anar-se’n el mòs o el glop pel vedat, anar-se’n per l’atre forat, per la glotis.
Anar-se’n els diners com l’aigua, loc. Se diu quan els diners duren poc i es gasten ràpidament sense poder-ho evitar
Anar-se’n en la coa entre les cames o anar-se’n en la coa feta, loc. Anar-se’n insatisfet per no haver conseguit lo que pretenia.
Anar-se’n la sòn, llevar la sòn.
Anar-se’n per dalt de la parada, loc. Passar-se de geni. Indigestió, excés de menjar que ha pegat mal per haver-se parat en l’estómec.
Anar-se’n rabo filando (o fillando) loc. local. Anar-se’n insatisfet per no haver conseguit lo que pretenia.
Anar-se’n una cosa del cap, loc. Oblidar-la.
Anar-se-li ad algú la mà, loc. Excedir-se: Se li n’ha anat la mà en el colp i l’ha mort.
Ànima en pena, ànima que patix en el purgatori i que se li pot aparéixer ad algú.
Animeta del purgatori. V. ànima en pena.
Aniria a la mar i no trobaria aigua, persona incapaç de trobar coses molt fàcils de trobar.
Ans de res, loc. En primer lloc, primerament.
Ans del dia clar, abans d’eixir el sol, de clarejar o trencar el dia.
Ansa del coll, coloq. Atles, nuca o tòs.
Antar en la mà, loc. Tindre molta perspicàcia, sagacitat, instint.
Any de la picor, de la pera, de la naneta, de Maria Castanya... indica époques remotes.
Any de traspàs, any que té 366 dies, per lo que s’afig un dia al més de febrer. Se repetix cada quatre anys.
Apegar-se com el pèl a la pasta, loc. Ser molt apegalós.
Apegar-se-li a u la cadira al cul, loc. Estar molt de temps en un lloc o de visita. Agarrar volença a un càrrec.
Aplegar a les últimes canadelles o aplegar sempre a la bendició, loc. Aplegar tart o massa tart.
Aplegar a rams de beneir, loc. Aplegar a bon port, obtindre lo que es pretenia.
Aplegar a taules llevades o alçades, loc. Aplegar massa tart.
Aplegar i besar la pau o el sant, loc. Aplegar a un lloc i conseguir ràpidament una cosa.
Aplegar i enfornar, loc. Fer una cosa en seguida, només arribar.
Aplegar (una cosa o fet) a l’ànima, loc. Sentir sincerament una desgràcia, afectar-se davant d’una desgràcia: Aquell discurs a favor del tercer món m’aplegà a l’ànima.
Aplegar o arribar a taules llevades, loc. Aplegar quan ya no cal, fer tart.
Aplegar o arribar a temps, aplegar o arribar just en el moment necessari, desijat o acordat.
Aplegar o arribar al cor, loc. Commoure.
Aplegar o arribar al vero, loc. dialect. Aplegar o arribar a realisar-se.
Apretar ad algú els dogals, obligar-lo o forçar-lo a fer lo que no volia.
Apretar o cloixir les dents, loc. Patir i aguantar una pena.
Aprofitar el temps, fer coses útils.
Aquell que té el cos corbat, deformat.
Ara comparança, se diu per a introduir una comparació.
Ara és mà, loc. Ara és el moment propici per a fer alguna cosa; ara és l’hora
Ara i ací, en este precís moment i lloc: Ara i ací et jure que no t’enganyaré.
Ara i adés, loc. Contínuament, a seguit, repetidament, a cada moment: No fas una atra cosa que repetir ara i adés lo mateix.
Ara per ara, pel moment, en les circumstàncies actuals: Ara per ara no em fa falta cap de medicament.
Ardir o cremar a fòc i flama, ardir a flamerades.
Ariçó de fret, sensació de fret repentina, acompanyada de contraccions musculars.
Armar un canyaret, loc. Armar un cartapell o escàndal espectacular.
Armar-se un teler, loc. Armar-se o fer-se un embolic.
Armar-se o carregar-se de paciència, loc. Predispondre’s a soportar alguna cosa.
Armat fins a les dents, loc. Que porta moltes armes.
Arrancada de burra i parada de macho, loc. Se diu quan algú escomença una cosa en força i la deixa de repent.
Arrancar de guaix, loc. Arrancar de soca i raïl o arrel.
Arrancar de soca i arrel, loc. Arrancar en raïls i tot una planta, arbre, quixal…
Arrancar l’ànima o trencar l’ànima (ad algú), loc. Fer molt de mal ad algú, causar-li un gran patiment.
Arrapar-se i plorar, loc. Fer mostres visibles i exagerades de desconort, d’arrepenediment, de dolor i pena.
Arre burro i deixa dir, loc. Se diu parlant d’algú que seguix fent lo que li pareix be sense fer gens de cas de lo que diuen els atres.
Arreglador de parròquies, manifecer, persona que es fica en totes les qüestions sense haver-li-ho demanat ningú.
Arreglador de processons, persona que situa en orde les confraries en les processons i s’encarrega de mantindre l’orde establit.
Arreplega que el pare ha fet cares, loc. Se diu per a arreplegar i anar-se’n
Arreplegador de la cendra i escampador de la farina, se diu de la persona que estalvia en lo que no té valor i balafia en lo que sí que en té.
Arreplegador de segó i escampador de farina, loc. Se diu de qui estalvia en coses sense valor, mentres malgasta coses importants.
Arreplegar un bon molló, loc. Guanyar diners gràcies a la loteria, una herència, un premi, etc.
Arreu arreu, loc. Una cosa darrere d’una atra. Seguit seguit. Sense interrupció. De qualsevol manera (també sol dir-se arreuet arreuet).
Arribar com les palmes d’Elig, loc. Aplegar o arribar tart.
Arribar i fényer, loc. Conseguir ràpidament lo que es pretenia.
Arribar o aplegar a les mans, barallar-se.
Arribar o estar a les tres pedretes, loc. Arribar o trobar-se en una situació extremadament perillosa.
Arromanga’t un camal i voràs quina polseguera, loc. Sol expressar-se quan algú es nega a fer lo que li manen.
Arropir els muscles, local. Arrunsar o alçar els muscles per a expressar generalment indiferència.
Arrugar-se com una pansa, omplir-se d’arrugues.
Arrugar-se-li el melic ad algú, loc. Tindre por, temor.
Arruixa pero no faces fanc, loc. Se diu per a indicar que les coses se facen be, en mirament i en moderació.
Arruixa que plou, loc. Se diu davant d’una reprimenda o per a mostrar que u no fa cas de lo que li diuen o ordenen.
Aspat de fam, famolenc.
Aspat de fret, en molt de fret.
Aspre com un codony o més aspre que un codony, loc. Molt aspre al tacte o de caràcter.
Assentar a algú en cadireta, descobrir l’engany d’algú.
Assentar-li a u la mà, pegar a algú o castigar
Assentar-se en lo mijarmut, quebrar en un comerç o no complir la paraula donada.
Atre tant, en la mateixa cantitat: Tu compres una dotzena i yo atre tant, aixina tindrem dos dotzenes.
Au cacau, loc. coloq. Pot tindre diversos significats segons el context i generalment equival a l’interjecció au pero en la rima afegida en cacau.
Auca de redolins, full a on apareixen algunes caselles dibuixades o vinyetes, representant una historieta, i que baix de cada una hi han escrits un parell de versos que expliquen el contengut de la casella.
Ausades ma vida o la vida, loc. Exclamació de sorpresa, contrarietat, incredulitat…
Avant i voga. loc. Anima a seguir avant, a iniciar una marcha, un treball, una missió…
Aventar les mosques, espantar o fer fugir a les mosques, generalment en un aventamosques.
Avindre’s com els lladres en la fira, loc. Estar d’acort i ajudar-se mútuament els que tenen males intencions.
Àvol fembra, ant. Prostituta
Baix de la capa del cel, loc. En tot lo món, en totes bandes.
Baix la capa de Deu, en totes bandes o en tot lo món.
Baix la capa del Criador o Creador, loc. Baix la capa del cel, en tot lo món: No he vist cosa més estranya baix la capa del Criador.
Baixar el cos, loc. Tindre la regla.
Baixar els ulls, mirar cap avall.
Baixar la cresta, loc. Baixar les pretensions, l’arrogància o l’orgull.
Baixar la sanc als peus, loc. Sentir molta por.
Baixar o acachar les orelles, humiliar-se, cedir en una disputa.
Baldar el brial, loc. Anar amunt i avall, no parar en torreta.
Ball de sant Vito, nom popular de diverses malalties que produïxen convulsions, tremolor…
Ballar al sò que toquen, loc. Actuar segons les directrius que un atre marca o segons les circumstàncies
Ballar de coroneta, loc. Fer un gran esforç o molts treballs: Quan ve l’encarregat nos fa ballar a tots de coroneta.
Ballar els nanos ad algú, loc. Adular-lo.
Ballar en la corda fluixa, loc. Arriscar-se en algun quefer o negoci, actuar de manera insegura o arriscada.
Ballar en la més lleja, loc. Tindre mala sòrt a l’hora de fer una cosa, de manera que sempre toca la part pijor.
Ballar en un peu, loc. Mostrar gran alegria, content, satisfacció, etc.
Ballar-li els nanos ad algú loc. Procurar complaure a algú, adular-lo, fer-li gràcies, festejar-lo. Açò es diu perque en la festa del Corpus de la ciutat de Valéncia els nanos ballaven davant de les autoritats.
Ballar-li l’aigua ad algú o ballar-li l’aigua davant ad algú, loc. Ballar-li els nanos, procurar complaure ad algú, adular-lo, fer-li gràcies, festejar-lo.
Banyar-se com una chopa, loc. Banyar-se molt, chopar-se.
Banyat o chopat com un poll, loc. Molt banyat o chopat.
Baquejar-se de riure, loc. Riure’s molt, violentament i a carcallades
Barat a res o barat a cançons, loc. Debades, gratuïtament, a canvi de res, desinteressadament.
Barra lliure, loc. Servici gratuït de begudes en la barra d’un bar.
Batre el coure, loc. Treballar de valent.
Batre els peus, loc. Morir.
Batre per la palla, loc. Treballar o fer un negoci que no produïx benefici ni pèrdua.
Be ho sap Deu!, per a afirmar la certea d’una cosa.
Beata falsa, beata fadrinera , dòna que aparenta bondat religiosa pero en realitat fa maldat.
Beata Inés, persona hipòcrita o falsa.
Beata pardalenca, dòna que aparenta bondat religiosa pero en realitat fa maldat.
Ben plantat, Alt, ben proporcionat, de bon aspecte físic
Bena davant dels ulls, engany, obcecació.
Bens de fortuna, loc. Patrimoni, facenda cabalosa, riquea conseguida per la bona ventura.
¡Besa’m el cul!, loc. vulg. Expressió que s’utilisa per a manifestar el desacort que es té en algú pels seus fets o paraules.
Besar els peus ad algú, loc. Adular-lo en excés de paraula o per escrit, per respecte, sumissió o cortesia.
Besar la terra que algú chafa, loc. Sentir un gran respecte o agraïment cap ad eixa persona.
Besar o llepar el cul ad algú, loc. Adular servilment a algú de manera interessada.
Beu més que un guaret, loc. Beure molt.
Beure a morro, loc. Beure directament de la boca del recipient.
Beure al gallet, beure sense tindre contacte en l’atifell, com ara d’una botella, barral, botija.
Beure com un bou, loc. Beure molta cantitat de líquit.
Beure com una esponja, loc. Beure excessivament.
Beure més aigua que els bous, loc. Beure molt.
Beure’s el fege d’algú, voler els bens materials d’algú per enveja.
Blanc com la neu, loc. Molt blanc.
Blanc com la paret, loc. Estar pàlit, haver perdut els colors de la cara, normalment per un esglai.
Blau de fam, loc. Tindre molta fam.
Blau de fret, loc. Tindre molt de fret.
Blau de verga i sense milocha, loc. Se diu de qui no conseguix lo que vol i que damunt ix malparat.
Boca de carrer, entrada o inici d’un carrer, a on un carrer fa cantó en un atre.
Boca de pinyó, boca que és menuda en tamany.
Boca de rap o de llobarro, boca que és molt gran
Boca i cul, tot li parla, loc. Parlar molt, ser molt charrador, contar inclús les coses més íntimes.
Boca per avall, loc. En la cara mirant a terra, en posició invertida.
Bolic de cabells, conjunt de cabells embolicats.
Bolic de raïls, conjunt de raïls d’una planta o arbre.
Bollir al gall o a galls, loc. Bollir fort un líquit fent borbollons.
Bollir la sanc, loc. Alterar-se.
Bollir-li ad algú el cap, loc. Tindre febra o calfar-se el cap.
Bon dia de vesprada, loc. Salutació que es fa de vesprada.
Bon dia i bona hora i bona mort quan siga hora, loc. fam. Salutació que es fa de matí.
Bon dia i bona olla, loc. fam. Salutació que es fa de matí.
Bon dia nos done Deu, loc. Salutació que es fa de matí, hui en desús.
Bon dia si no plou i si plou també, loc. fam. Salutació que es fa de matí.
Bon dia, bon dia de matí o bon dia i bona hora, fòrmula usual de salutació durant les primeres hores del matí.
Bon ninou, felicitació de l’any nou.
Bon orage, orage sense inclemències meteorològiques.
Bon vent i barca nova. Quan se diu adeu ad algú, expressant-li indiferència o felicitat per la seua marcha
Bon vent i bona barca, loc. Se diu per a manifestar satisfacció quan u se’n va.
¡Bon vent li pegue a la braga!, loc. Se diu quan u se’n va sense dir adeu.
Bon vent que tingues i que bona mar t’acompanye. Quan se diu adeu ad algú, expressant-li indiferència o felicitat per la seua marcha
Bon vent te pegue al cul. Quan se diu adeu ad algú, expressant-li indiferència o felicitat per la seua marcha
Bon vent te pegue en popa que no s’encalle. Quan se diu adeu ad algú, expressant-li indiferència o felicitat per la seua marcha
Bon vent!, loc. Quan se diu adeu ad algú, expressant-li indiferència o felicitat per la seua marcha
Bona cara o cara de rosa o cara de poma o de pometa roja, tindre una cara que dona sensació de bona salut.
Bona cosa, en abundància: Posa-li al pastiç bona cosa de sucre per a que estiga ben dolç.
Bona guaita, bona!, ant. Expressió que usaven els vigilants per a indicar que tot estava en orde i sense novetat.
Bona mort, la que es produïx estant en gràcia de Deu.
Bona nit cresol que la llum s’apaga, loc. Se diu a l’anar-se’n a dormir o per a indicar que una cosa s’ha acabat.
Bona nit i bona hora, i bona mort quan siga hora, fòrmula coloquial de saludar en ser de nit.
Bona va la dansa!, irònicament, exclamació utilisada per a fingir que s’aprova alguna cosa o algun fet reprovable.
Bones o roïnes fades, bons o roïns fats o destí, possibles situacions bones o roïnes que ocorren i que no poden evitar-se.
boqueta nit, loc. adv. Quan se pon el sol i escomença a fer-se de nit.
Botar del llit, alçar-se ràpidament del llit.
Bramar com la tonyina, loc. Cremar o còure molt una cosa.
¡Briu!, exclamació per a afanyar.
Brodar una cosa, loc. Fer una cosa molt ben feta.
Bufa-li un ull, que té una ascla, se diu quan una cosa ya no té remei o lo que es fa per a remediar-la és insignificant o gens efectiu.
Bufar com un galfí, loc. Rebufar.
Bufar en caldo gelat, loc. Fer gala de tindre poder o fer ostentació.
Bufar-se-la, loc. vulg. Indica una total indiferència i despreci: Me la bufa lo que puga dir eixe destrellatat.
Bufat com un dolçainer, loc. Begut, embriagat.
Bufes de pato, coses sense importància ni consistència.
Burro de cap a peus, loc. Estúpit.
Burs de costat, ant. La pleuritis, que produïx un dolor o punchada al costat.
Busca qui t’ha pegat, loc. Se diu quan és impossible trobar al culpable d’una malifeta: Esta nit han entrat en el camp i han furtat la collita; ara busca qui t’ha pegat.
Buscar cinc peus al moltó, loc. ant. Buscar cinc peus al gat.
Buscar la llengua ad algú, loc. Provocar que algú parle i conte coses.
Buscar una agulla en un paller, loc. Buscar una cosa en un espai molt gran o entre moltes atres coses, per lo que és difícil de trobar
Buscar-li a u la llengua, loc. Provocar-lo per a que parle o conteste.
Buscar-li a u les cosquerelles, loc. Provocar-lo.
Cabells verts en llistes grogues, loc. Desbarats.
Cabre de tot, com en l’olla de Nadal, loc. Se diu quan una cosa admet moltes atres per diferents que siguen.
Caçar al vol, loc. Vore l’intencionalitat d’una persona, entendre una cosa ans que s’acabe de dir-la.
Caçar mosques, loc. Estar sense fer res o fent coses sense importància.
Caçar o peixcar a l’encesa, caçar o peixcar de nit en fanals encesos en els quals s’atrauen i enlluernen els pardals o els peixos, agarrant-los aixina en facilitat.
Cada u a lo d’ell, com en Beniparrell, loc. Cada persona va a lo seu, als seus interessos, idees o manies.
Cada u a lo d’ell, com Massamagrell, loc. Cada persona va a lo seu, als seus interessos, idees o manies.
Cada u és cada u o cada u és com Deu l’ha fet, loc. Cada u és com és i s’ha de respectar.
Cada u té un rei en la pancha o ventre, loc. Tots se creuen ser el millor i que es mereixen lo millor.
Cadireta de la reina o cadireta d’or, assent que formen dos persones que s’agarren pels braços i que porten a una atra persona que s’assenta damunt de les quatre mans juntes.
Cagar alt, loc. Ser ufaner o vanitós.
