Els mits del pancatalanisme 59 – 1714, Repressió i memòria: Entre els fets històrics i les interpretacions posteriors

Un atre punt habitual dins del debat sobre la Guerra de Successió és la qüestió dels cridats “màrtirs” de 1714 i l’alcanç de les represalies despuix de la caiguda de Barcelona. Les interpretacions contemporànees varien molt segons l’enfocament historiogràfic, i convé analisar les fonts en perspectiva històrica per a entendre qué va ocórrer realment.

Repressió despuix de la guerra: context del sigle XVIII
Despuix del sege i la capitulació de Barcelona, es varen produir mides repressives contra sectors que havien recolzat al bando derrotat. Molts historiadors coincidixen que estes actuacions deuen entendre’s dins de les pràctiques habituals de les guerres dinàstiques de l’Antic Règim, a on les sancions polítiques i econòmiques formaven part del procés de restauració del poder.
Des d’una perspectiva actual, estes mides poden resultar dures, pero els estudis comparatius mostren que episodis similars varen ocórrer en atres conflictes europeus del periodo, sense respondre necessàriament a criteris nacionals moderns.

¿Varen existir “màrtirs” en sentit polític?
El concepte de martiri nacional aplicat a 1714 és, en gran mida, una construcció posterior. En les fonts immediates al conflicte predominen referències a fidelitat, desobediència o castic polític, més que a l’idea d’héroes nacionals en el sentit romàntic que es desenrollaria sigles despuix.
L’historiografia senyala que la memòria simbòlica de l’episodi va ser evolucionant en el temps, especialment a partir del sigle XIX, quan moltes figures històriques varen començar a reinterpretar-se com a símbols identitaris.

La figura de Rafael Casanova en les fonts històriques
Rafael Casanova ha segut objecte de múltiples llectures. Els documents de l’época mostren a un dirigent institucional implicat