FRASES HECHAS VALENCIANAS

A amagantons, loc. adv. D’una manera amagada.

A anys llum, fig. Molt llunt d’alguna cosa, en sentit espacial o qualsevol atre: Estàs a anys llum de comprendre el problema.

A arrastrons, loc. Rossegant per terra.

A boca de canó, loc. Sense avisar, de manera inesperada: Li digué a boca de canó que son pare havia mort.

A boca nit, i hui més usual a boqueta nit, loc. adv. Quan se pon el sol i escomença a fer-se de nit .Popularment se diu a poqueta nit.

A boca plena, loc. Dir les coses a les clares i públicament.

A bola treta, bola pagada, loc. Pagar en l’acte i generalment en efectiu, sense deixar a deure.

¡A bon sant t’encomanes!, loc. Se diu ad algú per a advertir-lo de que ha acodit a demanar ajuda a la persona manco indicada o convenient.

A boquera, loc. En abundància, parlant generalment de líquits: Ahir plogué gota a gota, pero hui cau a boquera. Gastava diners a boquera i es quedà sense un cèntim.

A borbollons, en abundància.

A burro barra, loc. adv. Fer una cosa sense reflexió i de qualsevol manera; arreu.

A cada trico, loc. A cada moment.

A cap de taula, ocupar el lloc més important de la taula.

A cares dinades, loc. A la llarga, molt poques voltes.

A contra cor, loc. Contra la voluntat o el desig d’algú.

A despit d’algú, loc. De mal grat, contra la voluntat d’algú

A destra i a sinistra, loc. A dreta i esquerra. // Hàbil, expert en alguna cosa.

A Deu siau, ant. A Deu, expressió per a despedir-se.

A dolls, loc. En abundància

A dret seny, loc. ant. Intencionadament.

A dures penes o a males penes, loc. En molta dificultat, en grans penalitats.

A dures penes, loc. En molta dificultat.

A escopetada de lladre, loc. A traïció o de manera inesperada.

A fòc i a flama, loc. Destruir, arrasar en tot

A fonades, en porcions menudes o de manera interrompuda.

A fosques, loc. Sense visibilitat, en falta de claritat

A garbellades, loc. A montons, en gran cantitat.

A gatameu o a la gatameu, loc. A quatre potes.

A gavelles, loc. En gran cantitat.

A genollons, loc. De genolls; anar o caminar en els genolls.

A grapats, en gran cantitat. // Cantitat d’alguna cosa que cap en les dos mans.

A hora menyscabada, en mala hora.

A hores d’ara, en este precís moment: A hores d’ara està celebrant-se una festa en lo carrer.

A jornades tirades, loc. Fer camí sense parar.

A l’antigor, loc. A l’estil o manera antiga.

A l’endrecera, loc. Juntament.

A l’esme, sense vore, sense parar atenció.

A l’hora i al punt, loc. En el seu moment.

A l’última, loc. A la moda més actual.

A la babalà, loc. adv. De qualsevol manera, sense conte ni atenció, arreu, ixca com ixca: Si fas les coses a la babalà sempre t’eixiran malament.

A la birulé Tonico, loc. De qualsevol manera, arreu.

A la birulé, loc. De qualsevol manera, arreu.

A la boca chona, loc. coloq. A boqueta nit.

A la caiguda de la fulla, en primavera d’hivern

A la caiguda del pàmpol, loc. En primavera d’hivern.

A la cara, loc. Damunt, davant: Se t’ha trencat el coche, puix ya tens un atre problema a la cara

A la coixa o a peu coixo loc. Anar a bots en una sola cama i en l’atra en alt.

A la darreria o a les darreries, en definitiva, a la fi, a lo últim, en les acabances.

A la descartada, loc. Clarament, patentment, sense amagar-se.

A la desnevada, loc. De manera prematura, fòra de temps.

A la fi o per fi, finalment, al final de tot: Ha estudiat molts anys i per fi ha acabat la carrera.

A la figa mandranga, loc. Arreu, de qualsevol manera, a la babalà

A la folla, ant. Desbaratadament.

A la gana, loc. Tot lo que es vullga sense tindre en conte cantitat ni preu: Nos convidaren a menjar i beure a la gana.

A la grenya , loc. Barallar-se.

A la joca, loc. Estar a l’espera.

A la llarga, loc. Al final, finalment.

A la llaugera, de manera fàcil i sense pensar-ho massa.

A la menuda o al menut, en partides chicotetes, se diu de les coses que es venen o compren d’una en una o en poca cantitat.

A la mèu mèu; loc. De forma silenciosa o sigilosa.

A la palpa, loc. adv. Palpant o tocant perque s’està a fosques.

A la palpa-la, loc. adv. Palpant o tocant perque s’està a fosques.

A la pera, loc. A la bojaca.

A la primera guaita, loc. ant. En escomençar la nit.

A la redor de, loc. ant. i hui dialect. Al rededor de, a l’entorn de.

A la vora, loc. Prop, al costat.

A las dures i a las madures, loc. Dispost a afrontar situacions favorables i desfavorables.

A les bones, loc. De bona gana o de bones maneres, pacíficament.

A les espales d’algú, d’alguna cosa, darrere d’algú o d’alguna cosa, amagat, sense que u ho veja.

A les fosques, loc. A fosques.

A les galligotes, loc. local. Assentar-se sobre els muscles d’una atra persona.

A les hores chicotetes, loc. A les primeres hores del dia, de la una a les cinc o sis del matí.

A les hores d’ara o a hores d’ara, en el temps actual.

A les males, contra voluntat, per força, violentament.

A les palpes, o a palpes, a la palpa o a la palpa-la, tocant perque s’està a fosques. // A fosques.

A les portes de la mort, loc. Molt prop a morir.

A les tres mort o pres, loc. Significa que al tercer intent s’ha de conseguir lo que es pretén o deixar-ho definitivament.

A lo llarc d’una cosa, loc. Seguint una cosa de principi a fi, mentres dura en l’espai o el temps:

A mai fallar, sense falta.

A mal ni a be, ant. De cap manera.

A mans plenes, en gran abundància.

A manta, loc. adv. Molt, en abundància: Caigué aigua a manta i s’inundà el poble.

A matar, loc. Se diu de persones molt enemistades: Els veïns no es poden vore, estan a matar.

A menyscapte, loc. desus. A menys del seu valor o preu.

A més no poder, loc. Al màxim: Te vullc a més no poder.

A miges, la mitat per a cada u.

A miquetes, loc. Poc a poc.

A mitan camí, loc. A mig camí o a mig fer una cosa.

A mon (ton, son…) grat, ant. Segons el meu (teu, seu) gust.

A mon pare han robat, loc. Se diu quan una persona o cosa apareix inesperadament i no se l’havia vista fea temps.

A montó, loc. Molt.

A morir o a viure, loc. En gran decisió, decidits a fer una cosa per difícil o costosa que siga.

A morregades, de cap, de morros o boca per avall.

A on brama la tonyina, loc. Molt llunt.

¿A ón posarem el sant que no el caguen les mosques?, loc. Se diu quan algú no sap a on posar una cosa o persona que s’estima molt.

¿A ón s’ha vist?, loc. Se diu davant d’un fet inaudit

A orri, loc. adv. En abundància, en gran cantitat, sense mida.

A orri, loc. Sense envasar o embotellar: En la tenda venen vi a orri.

A orri, loc. De qualsevol manera, desordenadament; arreu.

A palpons,  a fosques.

A palpontes, loc. adv. inus. i ant. A la palpa.

A pèl, a favor del pèl, en la seua direcció.

A pèl, loc. A temps, a propòsit.

A penes, loc. Molt poc o en seguida, immediatament: A penes el vol una miqueta. A penes entrà escomençaren a saludar-lo tots.

A peu parat, loc. Sense esforç.

A peu pla, loc. A nivell del lloc pel qual se camina sense haver de pujar ni baixar

A pit descobert, loc. Sense cap de protecció, indefens.

A ple de sol, en el sol alt i sense núvols.

A ple dia, se diu quan el dia està ben entrat i hi ha molta llum.

A plena nit, se diu quan la nit està ben entrada i és ben fosc.

A poc espai, loc. Al cap de poc de temps

A poquet, a poquet, que serà ben pagadet, loc. Anima a fer una cosa espai i ben feta o inclús a allargar-la, perque la remuneració serà bona i segura.

A poqueta nit, loc. A primera hora de la nit, a boqueta nit, a boca chona.

A prendre pel cul, loc. A fer punyetes, a fer la mà.

A prendre pel sac, loc. A fer punyetes, a fer la mà, a prendre pel cul.

A preu d’or, a un preu molt alt, d’una manera esplèndida.

A puntes, loc. En molta dificultat.

A quatre sarpes, loc. A cavallet, a quatre potes.

A qui no li agrade que no mire, loc. Indica que li té igual l’opinió dels atres.

¿A quin sant?, loc. Se diu per a mostrar oposició a una cosa que algú diu, propon o ordena.

A rant, al mateix nivell, tocant: Tallar la planta a rant de la soca.

A rebolcons, loc. Rodant per terra, pegant bacs per terra.

A recules, loc. Reculant anant cap arrere d’esquenes o de cul. // fig. Perdent vigor, força, espenta, poder.

A redolons, loc. Redolant: Els chiquets se barallaven i anaven a redolons per terra. // fig. De mala manera, a trompades.

A remulla, posat en aigua o en remull.

A repel, pèl amunt o contrapel, en direcció contrària a la del pèl.

A rolls, loc. En gran cantitat.

A sanc freda, loc. Sense estar mogut per una passió, en planificació o intenció.

A sanc i fòc, loc. Sense pietat ni perdonar vides ni propietats en un assalt.

A seques, loc. A soles, sense que l’acompanye res, sense res més que el millore i faça agradable.

A son lloure, loc. ant. Al seu aire

A soscausa, loc. A posta, a cosa feta, a propòsit.

A sovint, loc. adv. De manera freqüent, moltes voltes: En Galícia plou a sovint.

A tall ragut, loc. Completament: Arreglarem açò a tall ragut.

A tarús, loc. A orri.

A toc de campana, loc. De forma puntual.

A tongades, loc. A temporades.

A torna, loc. Se diu del treball que es fa ajudant a un atre a fer una faena i en acabant ell ajuda al primer.

A tot drap, loc. A tota vela. Molt ràpidament, a tota virolla.

A tot tren, loc. Gastant a mans plenes i sense mirament.

A tot tronar, loc. Se diu quan una televisó, ràdio o equip de música està en un volum molt alt o al màxim.

A tota hora, loc. Sempre, en tot moment.

A tota sa requesta, loc. ant. En tot el poder de convocatòria.

A tota vela, A tota marcha, A tota virolla (molt ràpit)

A tota virolla, loc. Molt ràpidament.

A trenc d’alba, loc. Quan trenca el dia.

A trencacoll, loc. En gran treball, esforç i fatiga o agotament.

A trompa i corda, loc. En abundància.

A tu te dic filla, pero entén-te nora, loc. Se diu quan s’avisa ad algú i l’avís ha de valdre per a un atre.

A ulls tancats, loc. Tindre gran seguritat o confiança, sense por d’enganyar-se o cometre un erro.

A última hora, loc. En l’últim moment.

A veles i rems, loc. Usar la força de les veles i dels rems per a anar més ràpidament. En la major força o intensitat possible.

Aborronar-se la pell, loc. Posar-se la carn de gallina.

Abranar-se de set, tindre molta set.

Acaba i digues panera, loc. Acaba ya: Dus una hora escurant, acaba i digues panera.

Acabar a garrotades,loc. Acabar malament, discutint i possiblement a colps.

Acabar a males dinades, loc. Tindre un mal final, concloure de forma desagradable.

Acabar a taules, loc. Empatar.

Acabar agarrant mosques, loc. Acabar foll, molt marejat.

Acabar com Camot, loc. Acabar malament.

Acabar com el ball de Moixent , loc. Acabar malament, generalment a colps, pals o barallant-se.

Acabar com el ball de Parra, loc. Acabar malament, discutint i possiblement a colps.

Acabar com el ball de Torrent, (a garrotades) loc. Acabar malament, discutint i possiblement a colps.

Acabar com la caragolada de Chimo, al remat tots dins de la séquia, loc. Acabar tots beguts o acabar malament.

Acabar en aigua de figues, loc. Indica que el resultat que produïx no es important.

Acabar parlant a soles, loc. Acabar foll.

Acabar un dia enjorn, no poder acabar la faena, tasca o treball, per un imprevist.

Acabar o apurar la paciència d’algú, loc. Fer que algú s’enfade, que s’enuge

Acachar el morro, loc. Acachar el cap en senyal d’acatament, disgust…

Ací caic i allà m’alce, loc. Caminar dificultós, en molts entropeçons o viure en bons i mals moments, ara be, ara mal.

Ací està ajocat; agarra’l del rabo, loc. Se diu quan algú busca una cosa que és impossible de trobar.

Ací perguí una agulla, ací la trobaré. Se diu quan una persona ix malparada o fracassa en un treball, quefer o negoci i s’encabota en tornar a intentar-ho per difícil que siga.

Aclarir-se el dia, quan ha cessat d’estar núvol o emboirat.

Ad eixe el desmamaren en llima, loc. Se diu de persones de geni agre o amargades.

Ad ell, que és mesell, loc. Se diu per a incitar ad algú contra un atre, volent dir-li que no cal que tinga por.

¡Ad ella, que és de Godella!, loc. Se diu per a encorajar ad algú.

Adormir-se en els llorers, loc. Cessar en l’esforç una volta haver conseguit un èxit: Una volta guanyat el premi no es va adormir en els llorers i en conseguí un atre.

Afig caldo que tenim convidats, loc. Se diu quan apareix o ve gent que no s’esperava.

Afluixar el ventre, loc. Laxar, allargar: La fruita afluixa el ventre.

Afluixar-se el cos, loc. Anar de vareta, fer-se damunt.

Afluixar-se-li les clavilles ad algú, loc. Patir de diarrea.

Afranquir la cara, loc. ant. Manifestar o mostrar les intencions que es tenen.

Agafar una cosa per la coa, loc. Conseguir alguna cosa en gran dificultat o per sòrt.

¡Agarra’t! o ¡agarra’t que ve curva o corba!. Exclamació que equival a prepara’t per a escoltar, vore o experimentar Alguna cosa fòra de lo comú o que pot resultar sorprenent.

Agarrar el nap per les fulles, loc. No tractar el verdader centre d’un tema o qüestió i tractar qüestions secundàries.

Agarrar el tió per la part que més crema, loc. Fer una cosa malament o al contrari de com s’hauria de fer.

Agarrar la sòn, loc. Escomençar a dormir-se.

Agarrar mosques o acabar agarrant mosques, loc. Estar o tornar-se foll, estar molt marejat o marejar-se molt: En tantes preocupacions i maldecaps acabarem agarrant mosques.

agarrar un cap de corda, loc. Ficar-se en un negoci o empresa que pot eixir malament.

Agarrar un pèl de mamella, loc. Se diu quan fa molt de fret i algú no s’abriga lo suficient.

Agarrar un pet, una bufa, un gat (local.). Sol afegir-se com un cadirer, com un dolçainer, com un capità general...loc. Bufar-se, emborrachar-se.

Agarrar un ruc, agarrar un botó, una bouada o rabieta.

Agarrar una cosa en pinces, loc. Prendre una idea o un plantejament en molta prudència.

Agarrar una mona, loc. coloq. Emborrachar-se.

Agarrar ad algú en les pedres curtes, loc. Sorprendre’l cometent algun delit o falta

Agarrar o prendre la barcella, loc. Enujar-se, atufar-se, agarrar el cabaç.

Agarrar-se a un ferro calent, loc. Valdre’s desesperadament de lo que siga per a salvar-se d’un perill.

Agarrar-se a un reparat, loc. Agarrar-se a qualsevol cosa, recórrer a qualsevol ferramenta, per molt arriscat que siga.

Agarrar-se a una paret llisa, loc. Ser molt viu i despert per a aprofitar les oportunitats.

Agarrar-se abraç partit, loc. Renyir i barallar-se a colps.

Agarrar-se d’un pèl o d’un pèl de rossí, loc. Aprofitar qualsevol excusa o pretext.

Agarrar-se o apegar-se u com una llepaça, loc. Se diu de la persona que no nos la podem llevar de damunt.

Agradar a un chiquet la carn de bracet, loc. Se diu del chiquet que sempre vol anar del braç de sa mare.

Agradar ad algú la carn de faldeta, loc. Se diu de l’home que li agraden molt les dònes.

Agradar més una cosa que la merda als polls, loc. coloq. Agradar molt una cosa.

Agradar una cosa en el cap d’un tinyós, loc. Agradar una cosa molt i en qualsevol moment, generalment se di