Un nou any de catalanisme en les escoles

Estem en l’inici del nou curs escolar per als chiquets. Segur que per ad ells és tot un fastidi que aixina siga. Pero per als pares segur que és tota una desgràcia econòmica, puix els llibres tenen un preu prohibitiu. Pero per a la llengua valenciana, sobre tot i sense cap dubte, és un nou any de catalanisme en les escoles, que a soles fa que catalanisar el futur de Valéncia en qualsevol dels seus sentits. Puix els chiquets són el futur i si catalanises als chiquets, catalanises el futur.

Aixina puix, quan una persona des de la més tendra infantea fins a l’últim curs de l’Universitat, li estàs ensenyant català suplantant al valencià, lo més senzill és que eixa persona acabe creent que el valencià correcte és lo que li han ensenyat en els diferents cicles formatius, sense clavar-se a pensar si realment és valencià o eixa grossera llengua que li diuen català.

És a dir, si un chic no dubta d’un mestre quan li diu que el riu més llarc del món és el Nilo, ¿per qué va a dubtar d’un mestre quan li diu que les paraules correctes son «aleshores, avi o, nosaltres», per ficar a soles tres eixemples.

En respecte ad això, anem a fixar-nos en lo que diu la web de la Generalitat Valenciana per al curs de 5º de Primària de este 2025/2026, que podem trobar en est enllaç https://portal.edu.gva.es/sansebastian/wp-content/uploads/sites/1354/2025/06/Llibres-5o.pdf

En ell trobarem cinc llibres en valencià, tres en espanyol, dos en anglés i un en anglés-espanyol.

Dels llibres en valencià podem triar el que vullgam, puix tots estan escrits de la mateixa manera, aixina que anem a triar «Parlem 5é Projecte Fèrtil» de l’editorial Bromera, que té el ISBN 9788413580173. I si anem a la web de dita editorial, que realment no es caracterisa per ser valencianista, trobem el llibre, ya no a soles per al quint curs, sino per a tots, i encara que no te deixen vore l’interior, (pot ser que millor), si que et donen una explicació de lo que són els llibres, i lo que podem trobar en les seues pàgines, i tot està escrit en un perfecte català, donant-nos això una idea de cóm estarà escrit en l’interior, encara que això no vol dir que els coneiximent que expliquen no siguen correctes i en trellat.

Pero lo mateix trobarem en qualsevol dels atres llibres escrits en eixe supost valencià, que a soles és català pur cru i dur. Aixina que per ficar un segon eixemple, cal citar «Valors cívics i ètics 5é Comunitat Zoom» de l’editorial Vicens Vives, que té el ISBN 9788468286440, i d’este no cal ni obrir-lo, puix en la portada escriu lliteralment al costat de l’insígnia de l’agenda 2030, politisant aixina l’educació, i estem parlat de 5º de primària:

«Compromesos amb els objectius de desembolupament sostenible»

Quan caldria dir:

«Compromesos en els objectius de desenroll sostenible»

Veent això, no cal obrir el llibre per a saber qué ideologia soci-política va a regnar en les pàgines del llibre, i en quina llengua estarà escrit, i puc afirmar que no es la llengua valenciana.

Pero lo pijor del cas, és que estan avalats i aprovats per la Generalitat Valenciana, entitat que deuria haver velat pels interessos de Valéncia i de la llengua valenciana des de fa moltes décades i no haver deixat de cap de les maneres que es creara l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, a soles per a que el PP poguera manar uns anys, i menys encara, haver permés que esta catalanista entitat s’haja blindat en l’Estatut d’Autonomia de la comunitat Valenciana.

Esta infame entitat catalanista diu en el seu Artícul 5º de la seua llei de creació publicada en el «DOGV» núm. 3334, de 21/09/1998, «BOE» núm. 252, de 21/10/1998, en entrada en vigor el 22/09/1998, lo següent:

Artículo 5.

Las decisiones de la AVL, en el ejercicio de sus funciones, deberán ser observadas por todas las Instituciones de la Generalitat, por los poderes públicos, por el resto de Administraciones Públicas, el sistema educativo, y los medios de comunicación, las entidades, los organismos y empresas, de titularidad pública o que cuenten con financiación pública.

Artícul 5.

Les decisions de la AVL, en l’eixercici de les seues funcions, deuran ser observades per totes les Institucions de la Generalitat, pels poders públics, pel restant d’Administracions Públiques, el sistema educatiu, i el mijos de comunicació, les entitats, els organismes i empreses, de titularitat pública o que conten en finançació pública.

I això fa que totes les empreses, siguen o no catalanistes, per a estar de bones en la AVL i sobre tot, en el govern valencià, escriguen tot en català, que és lo únic que emana l’infame AVL i avala la Generalitat Valenciana.

Ara Carlos Mazón, actual president de la Generalitat Valenciana i militant del PP, vol canviar el nom de esta infame entitat, per a que es denomine «Acadèmia de la Llengua Valenciana», cosa que aplaudixc i me pareix de maravella, pero millor seria que la traguera de l’Estatut d’Autonomia i la fera desaparéixer, com si mai haguera existit, pero per això deurà de contar en vots del PSOE i/o de Compromís, i tinc els meus dubtes de que això vaja a passar.

Anem a vore, el Ple de les Corts està constituir per 99 diputats, dels quals 40 són del PP i 13 de Vox, sumant-se els dos, junten 53 vots, pero per a canviar la llei de la AVL fan falta tres quintes parts dels vots, es a dir, 60 vots, aixina que li falten 7 vots de l’esquerra, els quals estan dividits entre 31 socialistes i 15 de Compromís.

Pero per a reformar l’Estatut d’Autonomia i poder traure a la AVL del mateix, que seria lo deuria de passar, li fan falta dos terços de la cambra, és a dir, 66 vots, aixina que li falten 13 vots.

Espere que els trobe d’entre els diputats de l’esquerra, siga de la formació que siga, i que el pròxim curs siga el primer des dels temps de Ciprià Ciscar, en que de nou els llibres de text de tot el sistema educatiu siguen en valencià, en el valencià que utilisem les persones de be, i que emana de la Gramàtica de la Secció de Llengua i Lliteratura de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, més conegudes com les Normes del Puig, que normativisa la ya dita Real Acadèmia de Cultura Valenciana i ensenya Lo Rat Penat. I que la AVL passe a ser a soles un mal recort del passat.

Per Joan Benet Rodríguez i Manzanares