Un Cavall de Troya nomenat AVL

En Valéncia tenim una venerable i centenària institució creada en 1915, la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), la qual des de que Lo Rat Penat, Societat d’amadors de la llengua valenciana, fundada en 1878, li conferira la competència de normativisar la llengua valenciana, ha segut la que tradicionalment des d’eixe llavors, ha velat per la llengua valenciana i per la seua purea.

Des d’esta entitat, la RACV, s’ha editat la gramàtica actual de la llengua valenciana, un impressionant Diccionari General de la Llengua Valenciana, i un bon cabaç de llibres de referència i estudi, ademés de tot lo necessari per a que la dolça i milenària llengua continue el seu normal desenroll i funcionalitat. Per a que la dolça i milenària llengua valenciana continue sent la llengua vehicular del Regne de Valéncia, hui en dia denominat denominat Comunitat Valenciana.

També cal dir que moltes de les coses que ha pogut fer la RACV ha segut gràcies al seu Patronat, del qual durant uns anys fon orgullosament el seu tesorer. Pero, per la porta de darrere, de la manera més abjecta i en total alevosia, traïció, desllealtat i mils adjectius més, la Generalitat Valenciana per mig de la llei 7/1998 de 16 de setembre de 1998, creà una nova institució denominada Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), per a suplantar les funcions que fins ad eixe moment estava realisant en molt d’encert la RACV.

Una vegada fet açò, i davant dels ulls atònits de tots els valencians de be i sense poder fer res al respecte per a impedir-lo, esta innecessària entitat fon creada definitivament en 2003 per a vergonya de tots els valencians, que des d’eixe llavors estem patint esta catalanista entitat, la qual fa passar per l’ull de l’agulla a la llengua valenciana i a totes les entitats i persones que volen escriure en valencià. Llevant de persones com yo, puix com no tinc res a vore en eixa entitat i no la necessite per a res, puc escriure en valencià, i no cal dir en valencià correcte, puix a soles hi ha un valencià, ya que tot lo que ix d’esta catalanista entitat es català pur, cru i dur, per a intentar suplantar a la dolça llengua valenciana pel grosser català.

Esta innecessària entitat, la AVL, per a començar la seua faena arrebatada de les mans a la RACV i convertir-la en la seua faena catalanista i catalanisadora, no seguí els dictats de la centenària entitat valencianista basats en la tradició valenciana ben reflectida i plasmada pel R. P. Lluís Fullana i Mira, primer catedràtic de llengua valenciana, assumint els postulats de les curtes i insuficients normes de Castelló, que arrepleguen una gramàtica mínima i que no es correspon en la gramàtica de llengua valenciana autòctona i que tots els valencians de be, entenem que és l’únic valencià.
Més, esta innecessària i grossera entitat, la AVL, utilisa les insuficients normes citades com «cavall de batalla» per a oferir i impondre tots els postulats catalanistes i anexionistes que desigen absorbir la llengua valenciana per a fer-la desaparéixer, com si esta mai jamai haguera existit, com si el seu gloriós sigle d’or, el Sigle d’Or de la Llengua Valenciana no haguera existit o pijor encara, fent-lo passar per una guany català.

I tot això deixa obsolet el lema de l’«unitat de la llengua» que promulgaren els catalanistes, puix ya no és que s’unirien les llengües, sino directament, que la llengua valenciana no hauria existit mai i quedaria absorbida pel grosser català.

De fet, és un dat ausades conegut que esta grossera i innecessària entitat, la AVL, no defén la llengua valenciana com deuria de fer, sino que defén «a capa i espasa» la llengua catalana i l’impon en Valéncia en tots els mijos que té a la seua disposició, que són tots els mijos que pugam imaginar, puix des de la reforma de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana en 2006, reconegueren ad esta entitat, com l’única competent per a la regulació i normativisació de la llengua valenciana en tots el àmbits i sentits, i ademés, quedà adscrita a la Presidència i totalment blindada, per a que d’esta manera puga continuant fent la seua faena catalanista i catalanisadora sobre els valencians i sobre totes les persones del món (que vullguen fer-li cas, clar).

I per a que açò siga aixina, segons el punt 5 de la llei de creació de la AVL, les decisions d’esta entitat deuen ser acatades per totes les institucions de la Generalitat; totes les administracions públiques; el sistema educatiu; els mijos de comunicació; les entitats, organismes i empreses de titularitat pública, i privades que conten en finançació pública en seu en la Comunitat Valenciana. Tot ben nugat per a que el catalanisme florixca i creixca a les seues amples en la Comunitat Valenciana.

Hi ha moltíssims artículs de diferents diaris que venen a corroborar tot lo dit fins ací, pero com a mostra a soles apuntaré l’artícul que el diari «El País» en la seua edició per a la Comunitat Valenciana, publicà el 6 d’abril de 2002 de la ploma d’Andreu Manresa, baix el títul; «Pujol elogia que la AVL asuma normas que consolidan la unidad del catalán» («Pujol elogia que la AVL assumixca normes que consoliden l’unitat del català»), i en eixa «unitat», vol referir-se a la absorció de la llengua valenciana i també la llengua balear.
(https://elpais.com/diario/2002/04/06/cvalenciana/1018120680_850215.html)

Els valencians de be, sempre estarem en la RACV i en Lo Rat Penat, a pesar de les nostres diferències, i esperant en ganes i gran ilusió la desaparició de l’innecessària i grossera AVL, i la derogació de tots els seus catalanistes dictamens.

Per Joan Benet Rodríguez Manzanares

Ademés de trobar informació sobre este tema en varis artículs del BLOG de yosocche.com, en la secció de documents també hi ha alguns documents relacionats en l’AVL: AVL – Cavall de Troya del catalanisme i AVL – Historia de una traición (Baltasar Bueno)