«El Capitulet» Una capella amagada a simple vista

Amagada a simple vista en el centre de la ciutat de Valéncia, es troba la Capella de «El Capitulet», consagrada a la Verge del Pobres, Inocents i Desamparats.

Esta capella està rodejada d’arbres com per eixemple els cipressos, tenint la porta principal tapada per gran cantitat d’arbres de tot tipo.

No seria arriscat dir que, moltes persones que passen de corregudes o be, passegen tranquilament a diari molt a prop d’ella, potser que no sàpien que estan veent, si és que es fixen en ella.

La Capella de «El Capitulet», està situada en l’històric barri de Sant Francesc, en el districte de Ciutat Vella, dins dels jardins de lo que fa anys fora el primer Hospital General de Valéncia, construït en 1409 pel seu fundador, el frare mercedari Juan Gilabert, més conegut com el Pare Jofré, baix el nom de «Hospital d’Inocents, Orats i Folls», hui per llàstima desaparegut, quedant d’ell a soles una sala, reconvertida en la Biblioteca Pública de Valéncia, i uns pocs restos més ací i allà.

La capella fon construïda en 1730 per al Confraria de la Nostra Senyora dels Inocents, Màrtirs i Desamparats, per conte del confrare Andreu Bosch. Es creu que en eixe mateix lloc, havia una capella anterior, datada en el sigle XV, de la que no queda res.

L’edificació és de planta rectangular contant en una nau a soles. Té un teulat de teules a dos aigües.

Els seus murs són molt alts i, en la part superior hi ha diverses finestres. L’explicació més plausible per ad este fet, és que quan la capella estava unida intrínsecament a l’hospital, les finestres, que ara estan situades tan altes, en aquell moment quedarien perfectament alineades a l’altura de la primera planta de l’hospital. En la frontera oposta a l’entrada, la finestra que hi ha és un ull de bou de gran diàmetro, lluint una bella vidriera.

La frontera principal és mixtilínea, i està rematada per quatre generosos pinàculs que flanquegen una bòva de no molt grans dimensions construïda en el sigle XIX, la qual conta en un sol va, i en ell hi ha una chicoteta campana nomenada «Maria», fosa en 1853. El campanar de paret està coronat en una creu de ferro.

La porta d’entrada és de forja de ferro i cristal, encara que en orige no era aixina, puix per les fotos antigues que es conserven, es pot comprovar que la porta seria de fusta i de dos fulles. Esta porta està allindada i emmarcada en un senzill, pero molt bonico pòrtic.

Front a la porta principal de la Capella de «El Capitulet», declarada Monument Històric Artístic en 1963, havia una estàtua del Pare Jofré, la qual fon retirada sense previ avís, en una de les restauracions que es feu de l’entorn de la capella.

L’interior, gràcies als sus amples finestrals és molt lluminós. El seu sostre és de volta de canó en arcs faixons. En el primer cos, a on es troba l’altar i el presbiteri, hi ha un impressionant retaule dorat, en una capelleta a on es troba una image de la Verge en Jesuset tallada en 1944 per l’escultor Carmelo Vicent Suria (1890-1957).

En les parets interiors hi ha sis panels ceràmics firmats per l’empresa Ceràmica Valenciana J. Gimeno Martínez i, que representen a sis sants. A la dreta es troben Sant Joan de Ribera, Sant Francesc de Borja i Sant Vicent Ferrer. I a l’esquerra es troben Santo Tomàs de la Vilanova, Sant Pere Pasqual i Sant Lluís Beltran.

En orige la capella era part de l’hospital, tenint el seu marge dret i el de darrere adossat ad algunes construccions del mateix, mentrimentres que en la part esquerra havia una chicoteta construcció de a soles una altura, teulat en teula a dos aigües i una generosa finestra que hui en dia també ha desaparegut.

En la frontera de la capella, en orige es veïa perfectament els blocs en els que està construïda, pero en l’actualitat estan pintades d’un ocre groguenc que emmaixquera la vista original. En les diverses fronteres hi ha tres llàpides en llegendes escrites en elles. Sobre la porta hi ha una chicoteta llàpida en la llegenda:

«Esta Capella de la Nostra Senyora dels Desamparats, la costejà Andreu Bosch en l’any MDCCXXX. Que és el lloc a on pels anys de MCD fon fabricada la seua image per mans d’àngels».

Per a explicar lo dels «àngels» hem de anar cap arrere fins a 1416, any en que la Real Confraria de la Nostra Senyora dels Inocents, Màrtirs i Desamparats, solicità al Pare Jofré que els concedira una image de la Verge, este acceptà, i en eixe moment aparegueren tres viagers que digueren que ells construirien l’image de la Verge a soles a canvi de menjar. I per a fer-lo solicitaren un lloc tancat a on no foren molestats durant tres dies. Acceptaren l’oferta i els oferiren esta capella per a realisar els treballs.

Als tres dies obriren les portes i es trobaren en una impressionant image tallada de la Verge, pero ni rastre dels tres hòmens. Este passage es convertí en una llegenda que diu que eixos viagers realment eren àngels enviats per Deu per a tallar l’image de la Verge.
Sobre esta llàpida hi ha una atra prou més moderna en la següent llegenda:

«Primitiva capella de la Real Confraria de la Nostra Senyora dels Inocents, Màrtirs i Desamparats a on el poble valencià per primera vegada admirà i venerà la santíssima image original i a on s’instalà la Real Confraria en 1411. Renovada per la mateixa corporació en 1667 i restaurada en 1867».

La Capella de «El capitulet», pertanyent a la Archiconfraria de la Verge dels Desamparats, normalment està tancada al públic i no té cult. Més en 2022 obrí les seues portes, puix en octubre d’este any, acollí l’exposició de fotografies «La Coronació de la Mare de Deu», cedida per la Diputació de Valéncia, en la que es commemorà el centenari de la Coronació de la Mare de Deu dels Desamparats.

Encara que és molt possible que qui s’acoste fins ad esta capella no puga vore el seu interior, a soles vore-la per fòra ya parla de la devoció cap a la Verge dels Desamparats, i de la impagable llabor del Pare Jofré i l’Archiconfraria. Pero sempre queda l’opció de visitar-la els divendres de 11:00 a 13:00 hores.

Sense cap lloc de dubtes, deu de ser una visita imprescindible per a tot viager que arribe a Valéncia Cap i Casal, i sobre tot, per a tot bon valencià.