Alguns en vore el títul d’este artícul s’hauran tirat les mans al cap estirant-se del monyo, i hauran fet un destabacat gest d’esglai per les paraules utilisades en ell. I en vore quí ho ha escrit més encara per la seua trayectòria valencianista. Pero casi tot té una explicació llògica i esta situació la té, puix el fet d’haver utilisat paraules que en estos moments que patim, les utilisen els de dalt de Castelló, ademés d’una conjunció que començà a escriure’s aixina a partir de l’implantació de les Normes d’El Puig i, que a hores d’ara està en desús, té una explicació molt senzilla, natural, llògica i raonada.

Per Internet i uns atres llocs, circulen unes targetes, yo mateix he fet un bon grapat d’elles per a diverses associacions, en en les que es fan unes comparacions entre paraules escrites correctament en valencià i les seues traduccions al català i espanyol, (com fon en el meu cas), i en elles s’indica clarament que «vosaltres, nosaltres, aquest, aquesta, altre, altra», són paraules purament catalanes i, «vosatros, vosatres, mosatros, nosatres, este, est, esta, atre, atra», són paraules purament valencianes i per lo tant, són les paraules que hem d’utilisar actualment, fugint d’eixes paraules que es marquen com catalanes, igual que es fuig del dimoni o de la pluja de bambolla, per a que no te tachen de catalaniste i eixa marca t’acompanye tota la vida.

Pero no tot és tan senzill com pareix al escorar-se ad una banda o a una atra de l’explicació, puix, hi ha molts considerants que valorar i tindre en conte com anem a vore. Per lo tant, en moltes ocasiones no és gens senzill afirmar categòricament que una paraula es d’ací o d’allà, puix com vaig a demostrar, algunes paraules que hui rebugem com «catalanes», estan ausades documentades com paraules valencianes, en els texts dels més insignes escritors clàssics valencians, sobre tot, cal dir que en els escritors clàssics valencians que foren els màxims exponents del Sigle d’Or de les Lletres Valencianes, i en la Renaixença Valenciana. Per lo tant, moltes paraules que hui cataloguem de «catalanes», realment són valencianes de soca i arrel.

Per a eixemplificar lo dit, pero sense ser massa exhaustiu, ficaré unes quantes mostres.

Fra Antoni de Canals (c.1352-c.1419)

En la seua traducció del Dictorum factorumque memorabilium de Valerio Máximo, nomenat per ell mateix com Libro llamado Valerio Máximo (Llibre nomenat Valeri Màxim), diu:

El tret del llati en nostra vulgara llengua materna valenciana, aixina breu com he pogut, iatse sía que altres lagen tret en lengua catalana.

Text de final del sigle XIV i principis del XV, en el que trobem com paraula valenciana «altres».

Joanot Martorell (c.1410-1465)

En la pàgina d’inici del seu magnífic llibre Tirant lo Blanch, escriu de manera manuscrita:

…aquest en singularitat de cavalleria entrels altres…

Text de final del sigle XV, en el que trobem les paraules «aquest» i «altres» com paraules pròpiament valencianes.

Sor Isabel de Villena (1430-1490)

En el seu llibre Vita Christi, diu:

vosaltres que tan familiars sou…

Text de final del sigle XV en el que trobem com paraula valenciana el terme «vosaltres».

Ausias March (1400-1459)

En un vers de la seua poesia «Lo viscahí que’s troba en Alemaya», nos deixà escrit:

y entendrá mòlt millor la qualitat

Text escrit a mitat del sigle XV, en el que trobem la conjunció «y» escrita com «i grega» i no com «i llatina», com s’utilisa en l’actualitat.

I aixina podria omplir un llibre sancer ficant eixemples, puix haver-los els hi ha a cabaçades, pero no cal fer-ho, i com a mostra açò és suficient.

En este moment cal dir que és de supondre que, totes les persones que hagen estudiat un mínim d’història del Regne de Valéncia i no estiguen contaminades per quines creuen en un principat inexistent al nort de Castelló, estaran d’acort i ademés no tindran cap dubte de que Fra Antoni Canals, Joanot Martorell, Sor Isabel de Villena i Ausias March, escrivien en valencià, en el perfecte valencià de la seua época, i no en lo que diu la AVL que és el valencià i que ademés, obliga a estudiar en les escoles i a utilisar per tots en tota ocassió.

Ademés, també estarem tots d’acort en dir que cap dels quatre escritors nomenats ,eren catalanistes o venuts al catalanisme per cap motiu, per supost. Ni pensar-ho. Ademés, en eixe moment no existia el català com la llengua i per supost, no existia el catalanisme com a moviment reivindicatiu, puix el topònim «Catalunya» no existia, i com tots saben i és molt senzill d’entendre, no pot haver una llengua en el nom d’un topònim que no existix.

Per lo tant acabe de demostrar d’una manera clara i sobre tot molt senzilla, que les paraules, «nosaltres, vosaltres, aquest, altre, y» entre unes atres del mateix tall i temps històric, són totalment valencianes.

Pero també és imprescindible saber que són paraules valencianes del nostre valencià arcaic, paraules que s’utilisaven de manera habitual i vehicular els nostres escritors clàssics, puix era la manera de parlar i escriure que en aquell llavors era la correcta, encara que actualment siguen paraules que estan en desús, i per tal motiu, evidentment, no hem d’utilisar-les en el nostre parlar quotidià ni en els nostres escrits.

Hem de saber i tindre molt clar que, totes les llengües en el seu discórrer per l’història, van canviant, evolucionant i modificant-se en tots els sentits, tan en el lèxics com en la manera d’utilisar-lo, i la nostra benvolguda llengua valenciana no és cap excepció ad eixa norma i també ha evolucionat i ha canviat moltíssim. Com citava en un dels eixemples, «nosaltres», se ha substituït per «nosatres», pero això no vol dir que «nosaltres» haja deixat de ser una paraula valenciana, sino que ha passat a engrossar les paraules del nostre valencià arcaic i més arraïlat.

Una atra cosa és que a hores d’ara estos arcaismes no es deguen d’utilisar en la parla habitual i vehicular de la llengua valenciana, puix constituïxen els seus arcaismes, com tenen totes les llengües que atesoren molt sigles en les seues esquenes. Mai s’ha de parlar habitualment en arcaismes. Pero una atra cosa és rebujar eixes paraules, com paraules del vocabulari del nostre benvolgut valencià antic o arcaic, puix si les rebugem i diem categòricament que són paraules catalanes, li estem donant el Vist i Plau ad este colectiu d’usurpadors de la llengua valenciana per a que puguen dir en la boca plena d’orgull catalaniste, que Joanot Martorell o Ausias March, per ficar un parell d’eixemples, escrivien en català.

Hem d’interiorisar plenament en que un bon grapat de paraules, moltíssimes paraules que ara mateixa estan utilisant els catalans en a seua parla, són paraules purament valencianes, pero a mida que nosatres anem rebujant-les, el citat colectiu les agarren i les utilisen com a pròpies, i això fa que ells, el que viuen més al nort de Castelló, vagen tenint un vocabulari més ample i nosatres, un vocabulari més llimitat i sempre preguntant-nos, si eixa paraula és o no és valenciana.

Per a evitar els possibles erros de si esta paraula és o no valenciana, deuríem eliminar totes les targetes que comparen el valencià, el català i el espanyol, puix no hem de defendre’ns de res, que es lo que sempre hem fet i continuem fent davant dels atacs de les persones que volen que la milenària llengua valenciana desaparega. I en el seu lloc deuríem començar a fer targetes que ficaren de manifest ben clar les paraules valencianes actuals i les del valencià arcaic, per a que tot lo món les coneixeran i no sorgira mai el dubte de si eixa paraula és o no valenciana.

I aixina, manar a pastar fanc el català, ya que hi ha moltes persones que encara sense estudiar-ho, saben parlar eixa grossera llengua igual o millor que el valencià, a soles en les mils i mils de correccions que es fan i nos fan, i ademés, per la gratuïta promoció que es fa d’eixa grossera llengua.

Imagine que ara s’entén millor el títul d’este artícul, puix delliberadament ho he escrit en valencià arcaic per a honrar als nostres clàssics valencians dels quals hem de beure i nutrir-nos.

Vixca la llengua valenciana.