Inclús podria paréixer que tots som de la mateixa corda de pensament; d’una mateixa ideologia política; d’una mateixa vanguarda o corrent cultural o d’un mateix colectiu, afició o qualsevol atre aspecte, com molt be pot ser el deport, en que les persones pugen juntar-se per a viure i compartir unes experiències i en acabant, charrar de llarc d’elles en un bon almorzaret.

Pero això està molt llunt de la realitat i tot lo que acabe de dir canvia quan comencem a parlar i cadascú comença a mostrat la seua verdadera cara; la seua verdadera manera de ser, de viure, de sentir, de pensar… i mostrem públicament la nostra inclinació política, la nostra tendència ideològica, en definitiva, el nostre verdader yo.

I en això es demostra i es fica de manifest que no totes les persones som iguals per dins, encara que per fòra pugam arribar a paréixer-nos molt.

És en el moment de parlar en uns atres quan, depenent de quina conversació tingam en el nostre interlocutor, coneixerem fefaentment de quina cama coixeja qualsevol persona i qual serà el seu verdader yo. I no tardarem molt en donar-nos conte, com amen a vore més avant.

D’esta manera, en este artícul vullc plantejar les grans diferències que hi ha en l’escritura i quan parlem, per supost en la fonètica, entre un valencià i valencianiste que parla en valencià i un català i catalaniste quan parla en català.

Per a eixemplificar lo dit, vaig a charrant un moment en un parell de dònes inventades per a l’ocasió, Ampar, la valencianista, i «Empar» la catalanista, a les que li vaig a fer-les unes quantes preguntes.

Benet – Hola a les dos. ¿Quí sou? ¿Cóm vos diuen?

Valencianista – Yo soc Ampar. I soc una bonica chiqueta que té sa casa en Chivirella.

Catalanista – Jo sóc Empar. I sóc una maca noia que té casa seva a Xirivella.

Benet – Viviu en Chirivella pero, ¿A on haveu naixcut?

Ampar – En Chilches, en el bell Regne de Valéncia.

«Empar» – En Xilxes, en els Països Catalans.

Benet – ¿Quina penseu que és la bandera de la vostra Pàtria?

Ampar – Sense cap dubte, la Real Senyera Coronada, en la seua franja blava que relluïx més bonica que el sol.

«Empar» – La quatribarrada clar. Hi ha qui diu que és l’ensenya de la Casa D’Aragó. Però això no és el que nos han dit al col·legi. A més això del blau és un invent franquista.

Benet – Casi totes les pàtries tenen un himne. ¿Qual és l’himne de la vostra pàtria?

Ampar – ¡L’himne de Valéncia sense cap dubte, és el que es compongué el Mestre Josep Serrano Simeón per a l’Exposició Regional de Valéncia de 1909!

«Empar» – Encara estem en això? Els Segadors. Cóm ho gaudeixo!

Benet – A banda de L’himne oficial. ¿Hi ha alguna atra cançó que vos agrade especialment?

Ampar – El meu cor és d’Alcoy. Del gran Camilo Sesto. La canta en un valencià molt bonico.

«Empar» – Al vent. Gaudeixo moltíssim les cançons d’eixe català de Xàtiva, Raimon.

Benet – La nostra terra sempre ha segut un planter d’escritors. ¿Podries dir-nos alguns dels que més t’agraden?

Ampar – Ausias March. Miquel Adlert. Joanot Martorell.

«Empar» – Vicent Andrés Estellés. Sanchis Guarner. Joan Fuster.

Benet – ¿Qué és per a vosatres un valencianiste i un catalaniste?

Ampar – Un valencianiste es una persona que s’interessa per conéixer les seues arraïls i la seua història per a defendre-la en ungles i dents a on faça falta utilisant raonaments científics, reals i contrastats.

Un catalaniste és una persona que, sabent ausades la veritat de l’història de Valéncia, cada vegada que parla a soles és per a dir que la llengua valenciana es diu catalana i alguna badoqueria referent als països catalans.

«Empar» – Un valencianista és un feixista i un secessionista blaver.

Un catalanista és una persona que està en la possessió absoluta de tota la veritat. Visca el Barça!

Gràcies a les dos per estar hui ací i compartir en tots nosatres el vostre temps. I com sempre dic, quede a la vostra disposició, manco a la teua «Empar», per que no tens ni punyetera idea de lo que dius.

En esta ocasió volia comentar que encara que exteriorment els valencianistes i catalanistes pugam paréixer iguals, puix abdós tenim dos ulls, dos cames, etc. En els nostres més intrínsecs idees i pensaments, hi ha moltíssimes coses que nos diferencien i nos allunten fins al punt de ser totalment diferents i diametralment oposts en el nostre pensar, la nostra manera de ser i d’entendre la vida, la política, la cultura, la societat…

Mentres que un valencià i valencianiste ama la veritat. Un català i catalaniste ama a soles la seua veritat.