¡Un café de l’orage!

BLOG

BLOG Cafe De L'orage

Escrito porJuan Benito Rodriguez y Manzanares

Juan Benito es un escritor, articulista, poeta, creador de la Rima Jotabé y codificador de la lengua artificial Valjove. Además es uno de los grandes defensores de la verdad histórica de la lengua valenciana y una persona muy conocida en el ámbito cultural de Valéncia.

19 de Marzo de 2024

¡Un café de l’orage!

Quan arriba l’estiu sempre intentem trobar refugi en alguna beguda fresqueta per a poder «enganyar» a la calor que nos castiga en força, sobre tot en els mesos de juliol i agost.

Aixina, cadascú ya sabem lo que hem de demanar en estos casos. I, en este sentit, fa poc que escoltí a una parella de suramericans en la que el chic li dia a la chicona, que s’anava a prendre un «café del clima», perque tenia molta calor, a lo que la chicona li contestà que ella es prendria un atre.

En eixe moment no caiguí en el conte de la expressió que havia escoltat, un «café del clima», que per cert, era la primera vegada que l’escoltava. Pero en quant pensí un poquet en eixa expressió en més tranquilitat, la relacioní sense cap tipo de problema en la que en Espanya, quan parlem en espanyol, denominem com un «café del tiempo». Des d’eixe moment, em quedà molt clar la manera en cóm els suramericans demanen el café en gel.

Mes, encara que a mi eixa beguda no m’agrada massa i mai la demane, en el meu entorn valenciaparlant, sí que la demanen molt a sovint i sempre he escoltat dir, «café del temps», i em cridà molt l’atenció com en un entorn eminentment valenciaparlant, i inclús persones valenciaparlants de breçol, diuen en molta alegria i sense cap tipo de problema l’expressió «café del temps», adaptant lliteralment al valencià una expressió espanyola.

Açò fica de manifest molt clarament, lo que supon que una llengua minoritària, com a hores d’ara llamentablement és el valencià, estar totalment en contacte en una llengua majoritària com hui en dia és l’espanyol, és més, no és a soles estar en contacte en una llengua majoritària, sino estar immersa dins d’ella, i això lo que supon és molt senzill, que hi ha prou préstams lèxics i gramaticals de la llengua majoritària cap a la llengua minoritària i poquetes vegades és al revés.

Degut a tot lo comentat, es preceptiu dir que, en espanyol, la paraula «tiempo» («temps»), no fa cap diferència entre el «temps meteorològic», eixe que nos obliga a refrescar-nos la gola o ficar-nos l’abric, encara que per a referir-se al temps climatològic existixen unes atres paraules com, «clima»; i el «temps horari», eixe que determina la duració de qualsevol cosa, eixe temps que es pot medir en un rellonge, un calendari o similar. I, com podem comprovar molt fàcilment, són dos coses totalment diferents i diferenciades.

Aixina en espanyol podem dir:

Hace tiempo que no voy al cine

Referint-nos a una duració en minuts, dies, anys… que es pot contar en un rellonge, un calendari o similar.

Hace muy mal tiempo, no para de llover

Fent referència a l’orage, eixe que nos va a obligar a agarrar el paraigües.

Com podem comprovar en espanyol es pot utilisar la paraula «tiempo», per als dos suposts, en canvi en valencià no és aixina, puix la llengua valenciana, sí que diferencia els dos conceptes en paraules diferents.

En la paraula «orage», nos referim a tot lo està al voltant de la climatologia.

En la paraula «temps», nos referim a tot lo referent a la duració de les coses.

Aixina puix, quan en valencià fen referència al clima i a tot l’àmbit climàtic, hem d’utilisar la paraula «orage», a banda de que també es puguen utilisar unes atres paraules com, «clima». Pero quan nos referim a la duració de les coses, eixa que es pot medir en un rellonge, un calendari o similar, sempre hem d’utilisar la paraula, «temps». Aixina puix, per a eixemplificar lo dit en este paràgraf i, a la mateixa vegada continuar en l’eixemple anterior, direm:

Fa temps que no vaig al cine

Referint-nos a una duració en minuts, dies, anys… que es pot contar en un rellonge, un calendari o similar.

Fa molt mal orage, no para de ploure

Fent referència al clima, eixe que nos va a obligar a agarra el paraigües.

Ara be, i açò és lo important per ad est artícul, quan demanem un «café del temps», en la llengua valenciana lo que estem demanant no és un café en una duració determinada o indeterminada que es puga medir en un rellonge, calendari o similar, i evidentment, no estem demanant un café que passe o permaneixca en un moment definit, sino que, lo que estem demanant és un café que gràcies a l’efecte del gel que li fiquem al mateix, este es gele i baixe la seua temperatura, la qual primer serà igual a temperatura ambient i en acabant, passat un temps, este sí que seria un temps horari, passaria a estar un poquet més fresquet que la temperatura ambient, per ad aixina, poder combatre la calor de l’estiu.

I, una vegada explicat lo anterior, cal concloure en dir que, lo de demanar un «café del tiempo» baix el punt de vista estrictament semàntic en llengua espanyola és correntíssim prenent l’accepció de temps climatològic. Pero demanar en valencià, un «café del temps», és tot un erro, ¡un greu erro gramatical!, derivat per sancer d’una adaptació al valencià d’una locució espanyola, sense tindre en conte lo que eixa expressió vol dir i expressar en la llengua valenciana.

D’esta manera, quan els valenciaparlants vullgam demanar un café en gel per a que este es refresque i passe a estar a una temperatura agradable per a poder calmar la nostra calor, el terme més correcte a utilisar en valencià, seria «café de l’orage» o simplement, «café en gel», que és un terme més genèric.

En això lo que pretenc ficar damunt la taula és la qüestió de que, hem de procurar mantindre la màxima purea possible en la nostra benvolguda llengua valenciana, puix no són poques les expressions d’unes atres llengües que hem adaptat a la nostra llengua valenciana sense mirar ni un sol moment si caldria dir-les aixina o si pel contrari, deuríem buscar la corresponent adaptació correcta a la nostra llengua valenciana, que és lo que caldria fer.

Aixina que m’aneu a permetre acabar est artícul dient açò que igual caldria plantejar-se dir de hui en avant…

¡Cambrer… un café de l’orage!

 

Per Joan Benet Rodríguez i Manzanares

Entradas anteriores

Fals Peno

Fals Peno

Fals Peno  Ya en 1900 el canonge i historiador Roc Chabàs va posar de manifest que és fals El Peno de la...

0 Comentarios

Enviar un comentario

Su dirección de correo electrónico no se publicará. Los campos obligatorios están marcados *