Còdic ISO. Sense ell una llengua no existix com cal

BLOG

BLOG Còdic ISO

Escrito porJuan Benito Rodriguez y Manzanares

Juan Benito es un escritor, articulista, poeta, creador de la Rima Jotabé y codificador de la lengua artificial Valjove. Además es uno de los grandes defensores de la verdad histórica de la lengua valenciana y una persona muy conocida en el ámbito cultural de Valéncia.

2 de Marzo de 2024

Còdic ISO. Sense ell una llengua no existix com cal

 

Este tema és tan important que ya he publicat dos artículs previs en respecte al còdic ISO, el primer el 7 de novembre de 2006 en L’Archiu, pertanyent a la desapareguda web valencianista llenguavalencianasi.com. I el segon el 22 de novembre de 2009, publicat en la revista SOM, que editava el Grup d’Acció Valencianista. Mes, torne a escriure sobre el mateix tema puix com continuem sense tindre el còdic ISO per a la llengua valenciana, continuem en la mateixa situació que quan escriguí el primer artícul, ya fa vora de 18 anys. És dir, continuem en la mateixa casella d’eixida.

Cal començar comentant que, ISO són les sigles de, «International Standard Organization», en valencià «Organisació Internacional d’Estandarisació». Esta entitat està dedicada a normalisar molts dels àmbits de la nostra vida, entre els que es troben les llengües, els grups de llengües i les famílies d’estes. En respecte a les llengües, a cada una d’elles li adjudica un còdic propi compost per un grup de lletres, que diferencia a cada llengua de totes les demés. Este còdic fa que es pugen utilisar cada llengua en qualsevol dels suposts que pugam imaginar, d’una manera que, a soles en dir, escriure, llegir o interpretar un programa un grup de lletres en concret es puga saber a quina llengua fa referència.

En este sentit, el còdic que fa referència a les llengües es denomina ISO-639 i té diversos sub estàndarts. El primer de tots fon el ara nomenat com «ISO-639-1», al qual li seguiren el «ISO-639-2», «ISO-639-3», «ISO-639-4», «ISO-639-5» i el més recent sub estàndart, el «ISO-639-6». El grup de lletres que se li assigna a cada llengua començà sent de dos lletres en el  ISO-639-1, arribant a ser de quatre lletres en el recent  ISO-639-6, creat en 2009. Com eixemple d’est últim còdic, vaig a ficar el del turc otomà en escritura armènia, que és «otaa».

Pero existixen còdics ISO per a llengües molt minoritàries o desaparegudes com els eixemples que vaig a ficar.

Llengua Afar (còdic ISO639-2 «aar»), parlat per una ètnia africana en la regió de l’Afar.

Avestan (còdic ISO639-2 «ave») una llengua iraní que desaparegué entre els sigles IV i VI de l’era cristiana.

Twi (còdic ISO639-2 «twi») que és un dialecte de l’idioma arcà, parlat en Ghana, entre multitut d’eixemples de llengües minoritàries que mai han tingut cap rellevància en cap sentit.

És per tot lo dit, que és totalment incomprensible que una llengua com la valenciana que ha donat tan grans escritors i poetes i, tan grans obres de referència a la lliteratura, ademés de ser la primera llengua del món en tindre un Sigle d’Or de les seues lletres, encara hui en dia, en març de 2024, encara no tinga el seu còdic ISO, pero anem a raonar un poquet el tema i perqué no ho té, puix, a hores d’ara, no cal dir que la llengua valenciana deuria haver tingut el seu còdic ISO fa moltes décades.

Fins ací, pense que he deixat ben clar, lo important que és este còdic ISO per a una llengua, pero ya no a l’hora de tindre parlants i de ser amada pels seus parlants, puix este punt la llengua valenciana ho té complit ausades des de sempre. Sino més be, o millor dit, sobre tot, en l’àmbit informàtic, puix totes les webs dins de les seues metasenyes sempre fiquen com identificador en una d’elles, el còdic ISO o el nom de la llengua que li durà al còdic ISO de la mateixa, per a que d’esta manera, els diversos navegadors d’Internet, sàpien en quina llengua està escrita eixa pàgina.

Una manera d’escriure en les metasenyes la llengua en que està escrita la web és:

<meta name=»Language» content=»Spanish» />

I «Spanish» té el còdic ISO-963-1 «es». I el còdic ISO-963-2 «spa».

Açò és molt important, per eixemple, a l’hora d’utilisar els sistemes de traducció automàtica de les pàgines webs a unes atres llengües, puix aixina els traductors automàtics, i actualment les «IA» («Inteligències Artificials»), saben de quina llengua van a traduir un text, i a quina llengua ho va a traduir. I esta és una opció que les persones que utilisem Internet a sovint, sense cap dubte, hem utilisat en alguna o, en moltes ocasions.

En este punt cal comentar que, no és gens estrany llegir i escotar coses com que Google, i unes atres empreses que pululen per l’univers d’Internet deurien traduir les seues pàgines web a la llengua valenciana, puix és una llengua en una trayectòria i esplendor sense cap tipo de dubte, i açò evidentment, és lo que deuria de ser.

Pero com comentava al principi, hui en dia tot està codificat, i si la llengua valenciana no té un còdic ISO, com realment no ho té a hores d’ara, cap empresa més o manco important o rellevant que tinga una web, no va a traduir-la a la llengua valenciana, pero no per que totes les empreses del món siguen catalanistes o li tinguen ronya a la llengua valenciana, no, no és per això. Es simplement perque, al no tindre la llengua valenciana un còdic ISO, no poden ficar-lo en les seues metasenyes i, en això, no poden dir que la web està escrita en llengua valenciana de cap de les maneres.

És més, les poquetes webs que en el seu entorn gràfic, fiquen l’opció de poder llegir la web en llengua valenciana, qui sap parlar en llengua valenciana, i no m’estic referint a lo que emana de la catalanista AVL, sap perfectament que estan llegint la web en català, pero en ficar l’icon de la Real Senyera, pareix que ya està tot fet, i en això convencen a moltes persones, pero no és aixina, puix la veritat, l’única veritat és que, com a la llengua valenciana no té el seu còdic ISO, per a poder ficar-lo en les metasenyes, cap robot de indexació de webs, reconeixerà eixa web com escrita en llengua valenciana.

Mes, lo tristament cert és que, per a ISO, la llengua valenciana i la catalana és la mateixa o be, la llengua valenciana està inclosa dins de la llengua catalana. I per a eixemplificar açò cal apuntar que el còdic ISO-639-1 «ca», fa referència a «valencià/català». I en l’últim sub estàndart, l’ISO-639-6 «vlca» fa referència a «valencià/català». I, la manera d’expressar-lo em crida l’atenció puix primer fiquen valencià. Pero si nos fixem be, han sabut unir perfectament lo que serien les lletres del còdic ISO per a la llengua valenciana «vlc», en les lletres del còdic de lo que deuria ser per al català «ca», donant «vlca». Molt ingeniós, i potser, complicat de canviar.

Cal dir que en l’informàtica, el còdic ISO també s’utilisa per als sistemes de publicitat, com ho fa «Google Adsense», i multitut de suposts més.

Ara be, fins a que arribà la segona normativa, la ISO-639-2, qualsevol persona podia demanar el còdic ISO per ad una llengua, més en arribar la citada segon normativa, canvià tot, i ya no ho podia demanar qualsevol persona, devent demanar-se des d’una entitat pública o privada, que oferixca a ISO tota la documentació que soliciten, i entre estes entitats que podrien demanar el còdic per al nostre idioma valencià, és troben sense cap dubte, el Govern Valencià, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), i la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), entre unes atres.

Mes, el Govern Valencià i totes les institucions públiques o privades que estiguen rebent diners públics, estan nugades i obligades per la llei de creació de la AVL en el seu punt cinc, a escriure com dicta la AVL, és dir, en català. Per tal motiu, la AVL no va a demanar el còdic ISO per a la llengua valenciana puix al ser una entitat eminentment catalanista, a soles està a favor de la llengua catalana, i esta ya té el còdic ISO fa anys.

En respecte a la centenària Real Acadèmia de Cultura Valenciana, esta ya ha demanat el còdic ISO per a la nostra llengua valenciana en diverses ocasions, i  encara que en un principi no hagué cap de problema en otorgar-s’ho, a la fi alguna mà oculta, segur que de l’àmbit catalaniste, i que, per lo tant, no està d’acort en que la llengua valenciana siga lo que sempre ha segut, una llengua independent, ha propiciat que no se li otorgue mai un còdic ISO propi a la llengua valenciana. Pero igual, en tota l’informació, experiència i coneiximent que posseïxen del tema, igual caldria tornar a intentar-lo, pero en un estudi tan minuciosament fet, que aportara un alt percentage d’èxit.

Com apunt extra, comentar que inclús la llengua artificial Esperanto té còdic ISO, (còdic ISO639-2 «epo»).

És més, des de la Real Orde Poètic-Lliterària Joan Benet, entitat jurídica llegalment constituïda, la qual entre les seues directrius fundacionals, es troben, «defendre, promulgar i difondre les arts escrites», entre unes a tres coses, demanàrem el còdic ISO per a la llengua artificial Valjove que codificà el poeta i escritor valencià (Espanya) que està escrivint est artícul, sent ademés, el fundador de la citada Real Orde.

Joan Benet dotà a la llengua artificial Valjove d’un vocabulari molt extens i una gramàtica en tot lo necessari com ortografia, flexió verbal i uns atres aspectes, per a que siga una llengua vehicular en qualsevol context. També dotà Joan Benet a la llengua Valjove de lliteratura, puix traduí ad esta llengua artificial algunes obres lliteràries conegudes i reconegudes de l’àmbit mundial; escrigué lliteratura inèdita en Valjove i, ademés, compongué poesia en Valjove, cosa que a soles es pot fer en llengües ben constituïdes i arraïlades en un poble.

Pero a la llengua Valjove no li assignaren un còdic ISO, no per qüestions llingüístiques, les quals tenia totes les que es requeria per a poder obtindre’l, sino per qüestions geogràfiques i territorials, puix per a obtindre la llengua Valjove un còdic ISO (i qualsevol atra llengua que aspire a tindre’l) devia parlar-se en un racó del món i utilisar-se de manera vehicular en ell. Ademés, devia ser la llengua mare d’almenys una persona. I això no ha passat ni va a passar mai. De totes les maneres, nos comunicaren que la llengua artificial Valjove, està en espera de concedir-li el còdic ISO quan lo que he comentat arribara a ocórrer.

Això vol dir que si Joan Benet en el seu barri conseguira que tots parlaren Valjove de manera vehicular i es poguera demostrar això davant d’un notari, i que un chiquet naixquera en el barri en eixe moment, la llengua artificial Valjove tindria còdic ISO, pero la molt centenària llengua valenciana, continuaria sense tindre el seu còdic ISO. De veritat és incomprensible.

Amics, despuix de vora de vint anys escrivint de lo mateix, a soles em queda dir que, m’agradaria que abans de morir, poguera dir que, ya tenim còdic ISO per a la llengua valenciana.

Per Joan Benet Rodríguez i Manzanares

Entradas anteriores

0 Comentarios

Enviar un comentario

Su dirección de correo electrónico no se publicará. Los campos obligatorios están marcados *