Bons llibres valencians: El Llibre dels AveĆÆnaments

BLOG

BLOG Bons Llibres Valencians El Llibre Dels AveĆÆnaments Juan Benito Manzanares

Escrito por Juan Benito Rodriguez Manzanares

Juan Benito es un escritor, articulista, poeta, creador de la Rima Jotabé y codificador de la lengua artificial Valjove. AdemÔs es uno de los grandes defensores de la verdad histórica de la lengua valenciana y una persona muy conocida en el Ômbito cultural de Valencia.


01.11.2023

Bons llibres valencians: El Llibre dels AveĆÆnaments

ValĆ©ncia tĆ© llibres imprescindibles de conĆ©ixer, ya siga per la seua història, ya siga per que han marcat el devindre de la mateixa, ya siga per mil i una coses. I sense cap tipo de dubtes, un dels llibres mĆ©s icònics dins de l’Ć mbit valenciĆ  i escrit en valenciĆ  es, el Llibre dels AveĆÆnaments.

Este llibre Ć©s un registre de les persones que realment s’aveĆÆnaren en ValĆ©ncia Cap i Casal darrere de que el rei Jaume I (1208-1276), nomenat Ā«el ConquistadorĀ», fera el repartiment de les terres que conquistĆ  dins de l’Ć mbit de la reconquista del Regne Taifa de ValĆ©ncia, extrem que estĆ  arreplegat en el llibre conegut com, Llibre del Repartiment.

Cal comentar que el Llibre dels aveĆÆnaments, no Ć©s a soles un llibre, sino un conjunt de volums a on s’expressa en paraules i terminologia de l’Ć©poca, quĆ© cases, quĆ© terres i unes atres propietats s’entregaren a cadascĆŗ dels nobles i a cadascĆŗ dels soldats, de baix i alt ranc, que acompanyaren al rei Jaume I en la seua reconquista del territoris ocupats per musulmans, per a la cristiandat i per al Regne d’Aragó.

El repartiment de les propietats conquistades, estĆ  arreplegat en el Llibre del Repartiment, un atre gran llibre valenciĆ , i en ell consten tot lo que li fon entregat a cadascĆŗ, pero com Ć©s d’esperar, totes les persones a les que li otorgaren cases, alqueries, terres…, no es quedaren a viure en les terres conquistades. En este sentit, hem de tindre molt clar que a l’immensa majoria de les persones que li entregaren propietats conquistades del Regne de ValĆ©ncia, no eren llauradors, ni ganaders, ni peixcadors… i en algunes ocasiones ni a soles eren gent de pau. La veritat Ć©s que la majoria de les persones que reberen terres o cases, eren guerrers professionals, mercenaris a sou, i no eren persones a les que les enchisara establir-se en un lloc i tirar arraĆÆls en ell, puix la seua vida era la guerra, i en el botĆ­ que guanyaven d’ella, emborrachar-se, pagar a les millores dònes d’allĆ  a on arribaven i poc mĆ©s.

Un atre grup de persones que reberen propietats guanyades en la reconquista de ValĆ©ncia, foren els nobles, pero estos tampoc solien assentar-se en les terres conquistades, puix la vida la tenien en els seus llocs d’orige o be, a on tenien les seues cases, mansions, palaus, castells… i era en eixos llocs a on es solien anar per a fruir del botĆ­ de guerra, fent grans festes i coses similars. Ɖs per això que ad este grup, tampoc els importava en excĆ©s les possessions que li havien donat con botĆ­ de conquista, i com el colectiu del guerrers, lo que els importava realment, eren els diners contant i sonant que poder gastar a mans plenes.

D’esta manera, tan un colectiu com l’atre, optaven per vendre les possessions al millor postor, i en les bojaques plenes continuar el seu camĆ­ allĆ  a on els dugueren les festes o la guerra.

En este sentit, foren majoritàriament les persones que vivien en el Regne de Valéncia els que compraren totes les possessions que es vengueren, i no és descabellat pensar que inclús alguns comprarien les seues pròpies propietats. Hem de tindre clar que estes persones ya estaven en sa terra i coneixien la llengua, (valenciana, per supost), les costum, les tradicions, etc., i per ad ells, era com continuar en la seua vida anterior a la reconquista.

TambƩ cal dir que Ʃs molt possible que un grup chicotet de nobles i guerrers, be per que ya eren majors per a la vida que havien portat o, per qualsevol atre motiu, decidiren quedar-se a viure en les terres conquistades en les propietats que les foren concedides.

Darrere de lo dit, cal dir que quan el rei Jaume I conquistĆ  ValĆ©ncia, ya havia conquistat Mallorca, a on les tropes del monarca havien sofrit unes grandĆ­ssimes baixes, d’una banda, casi la pijor, en l’epidĆØmia que patiren de pesta al no poder soterrar als morts. I d’una atra banda en les batalles de la guerra de la conquista. Aixina quan vinguĆ© a conquistar ValĆ©ncia, els soldats majoritĆ riament ya no eren dels comtats del Regne d’Aragó, sino que l’immensa majoria eren mercenaris a sou provinents de paĆÆsos com ItĆ lia, senyors de la guerra que vivien per i per a la guerra.

En este respecte, el catedrĆ tic d’història Antonio Ubieto Arteta (1923-1990), en el seu ensaig Ā«OrĆ­gens del Regne de ValĆ©nciaĀ», detalla minuciosament la composició de les tropes que vingueren en el rei Jaume I en la seua conquista de les terres valencianes, i estima que a soles en un 2% de les citades tropes, procedien dels comtats del Regne d’Aragó, puix les persones en edat de formar part de l’eixercit, havien anat a la conquista de Mallorca i l’immensa majoria havien mort en ella. Uns atres autors, com Hussain Mones, catedrĆ tic d’Estudis HispĆ nics Al-ƀndalus, en l’Universitat d’El Cairo, en el seu llibre, Ā«AndalucĆ­a, AlgarabĆ­a and Al SharkyĀ», no puja citat percentage mĆ©s d’un 1,5%.

A pesar d’est Ćŗltim percentage, prendrem el del 2%, puix cal afegit que el mateix Ubieto estima que d’eixe 2%, a soles un 0,8% provindrien del comtat de Barcelona i afins.

A la vista dels nĆŗmeros exposts, podem entendre que el percentage del total de l’eixĆØrcit que vinguĆ© en el rei Jaume I que es quedĆ  en terres valencianes, fon mĆ­nim front a una població del Regne de ValĆ©ncia, que contava ya en alguns sigles d’existĆØncia, sent esta de mĆ©s de 65.000 cristians, 2.000 judeus i 120.000 moros, que sumen un total de 187.000 habitants del Regne de ValĆ©ncia, que segurament, com apunten uns atres autors, arribaria fins als 200.000 habitants.

Com podem comprovar en els estudis d’alguns historiadors com Ubieto i, sobre tot, en el Llibre dels AveĆÆnaments, que Ć©s el que indica la cantitat de soldats que es quedaren a viure en les terres conquistades, la població en el Regne de ValĆ©ncia, no arribĆ  a incrementar-se ni en un 5%, ficant de manifest la vital importĆ ncia d’este llibre per a l’història del nostre Regne de ValĆ©ncia, puix ell nos deixa molt palĆ©s que ValĆ©ncia continuĆ  en un 95%, i pot ser que mĆ©s, de les persones autòctones que ya vivien en ell, cosa que desmonta per sancer les llegendes sobre la repoblació, pero això serĆ  part d’un atre artĆ­cul.

”Regne de Valéncia! ”Sempre!

 

Per Joan Benet RodrĆ­guez i Manzanares

 

 

TambiĆ©n te puede interesar…

0 Comentarios

Enviar un comentario

Su dirección de correo electrónico no se publicarÔ. Los campos obligatorios estÔn marcados *