ĀæSabies que la preposició āambā fon un invent catalaniste de 1913 i que no tĆ© cap tradició històrica en el valenciĆ ?
Si consultem el āDiccionari CatalĆ -ValenciĆ -Balearā comprovarem que abans de 1880 el āambā no existia i que forma normal era āabā. Les referĆØncies històriques sempre donen āabā i mai āambā. El āambā va aparĆ©ixer a finals del sigle passat com a proposta de Pompeu Fabra en la revista āLāavenƧā i va passar en 1913 a les normes del Institut dāEstudis Catalans, que ya mai va recordar la primigĆØnia forma āabā.
Va aplegar a ValĆ©ncia esta paraula en la āGramĆ tica Valencianaā de Bernat OrtĆn, de l’any 1918, i rĆ pidament va eixir a la palestra el pare Fullana, autor de la āGramĆ tica de la Llengua Valencianaā de 1915, denunciant la seua inoportunitat. Per a Fullana es tractava d’una āpreposició catalanaā que ya en Catalunya havia segut objecte de grans discussions:
Realment: āEvolucionada la paraula apud, encara que va deure donar-nos la forma ap, com de caput- capu (m) igual cap, tant en Catalunya com en ValĆ©ncia, fon transcrita per ab, i baix esta forma es va usar, en dites regions, des de la formació entre les dos llengües. En Catalunya va continuar el seu us sense interrupció; mes en el nostre Regne de ValĆ©ncia fon substituĆÆda impròpiament per la preposició en, durant el temps de la decadĆØnciaā.
EL āAMBā, UNA SIMPLE MODA.
āEl senyor OrtĆn haguera contribuĆÆt a la depuració de la nostra llengua en l’introducció, en la seua GramĆ tica, de la forma ab, que Ć©s la pròpia del valenciĆ , i per això hui un dels arcaisme oportuns, i dels que devien restablir-se, quant abans: pero ha volgut imitar a els catalans reformadors, i desija que, a tot trance, s’imponga la forma catalana āambā, tan impròpia del valenciĆ .
Fullana explica que Catalunya tambĆ© use el āabā fins que a Pompeu Fabra se li va ocórrer canviar-ho per āambā. Esta imposició li resulta: āVana i ridĆcula pretensió posat que els mateixos valencians que hui fan vanaglòria de l’us d’eixe catalanisme, no han de tardar en caure en el conte del seu error, i l’us del amb passarĆ com passen les modes en les penyores de vestirā.
Fullana nos confessa que l’opinió que li dona el propi Fabra sobre el āambā, lo que indica que els dos filòlecs varen mantindre conversacions, segurament entre els anys 1913 i 1914, quan es varen promoure les primeres normes ortogrĆ fiques. Segons Fullana, Fabra li va dir que:
āComprenc que no poden vostĆ©s (els valencians) admetre la forma amb, ya que han perdut el ab, que usaven vostĆ©s com nosatres; i encara en el cas de restablir esta forma, la fonĆØtica valenciana Ć©s contrĆ ria a l’admissió de la nassal (m); pero devien vostĆ©s restaurar la forma ab, encara que siga arcaica, ya que no deu serĀ substituĆÆda per en.”
Pedro Fuentes Caballero
0 Comentarios