El Naiximent de el “AMB”

BLOG

BLOG El Naiximante De El AMB Pedro Fuentes Caballero

Escrito por Pedro Fuentes Caballero

Pedro Fuentes Caballero es un autodidacta y articulista valenciano. Es el presidente de la Asociación Cultural Roc Chabàs-La Marina de Dénia. Ha estado o está afiliado a diferentes entidades valencianistas desde que tenía veintisiete años. En todos esos años ha participado en el mundo cultural valenciano y siempre ha defendido la identidad valenciana.

30.10.2023

¿Sabies que la preposició “amb” fon un invent catalaniste de 1913 i que no té cap tradició històrica en el valencià?

 

Si consultem el “Diccionari Català-Valencià-Balear” comprovarem que abans de 1880 el “amb” no existia i que forma normal era “ab”. Les referències històriques sempre donen “ab” i mai “amb”. El “amb” va aparéixer a finals del sigle passat com a proposta de Pompeu Fabra en la revista “L’avenç” i va passar en 1913 a les normes del Institut d’Estudis Catalans, que ya mai va recordar la primigènia forma “ab”.
Va aplegar a Valéncia esta paraula en la “Gramàtica Valenciana” de Bernat Ortín, de l’any 1918, i ràpidament va eixir a la palestra el pare Fullana, autor de la “Gramàtica de la Llengua Valenciana” de 1915, denunciant la seua inoportunitat. Per a Fullana es tractava d’una “preposició catalana” que ya en Catalunya havia segut objecte de grans discussions:
Realment: “Evolucionada la paraula apud, encara que va deure donar-nos la forma ap, com de caput- capu (m) igual cap, tant en Catalunya com en Valéncia, fon transcrita per ab, i baix esta forma es va usar, en dites regions, des de la formació entre les dos llengües. En Catalunya va continuar el seu us sense interrupció; mes en el nostre Regne de Valéncia fon substituïda impròpiament per la preposició en, durant el temps de la decadència”.
EL “AMB”, UNA SIMPLE MODA.
“El senyor Ortín haguera contribuït a la depuració de la nostra llengua en l’introducció, en la seua Gramàtica, de la forma ab, que és la pròpia del valencià, i per això hui un dels arcaisme oportuns, i dels que devien restablir-se, quant abans: pero ha volgut imitar a els catalans reformadors, i desija que, a tot trance, s’imponga la forma catalana “amb”, tan impròpia del valencià.
Fullana explica que Catalunya també use el “ab” fins que a Pompeu Fabra se li va ocórrer canviar-ho per “amb”. Esta imposició li resulta: “Vana i ridícula pretensió posat que els mateixos valencians que hui fan vanaglòria de l’us d’eixe catalanisme, no han de tardar en caure en el conte del seu error, i l’us del amb passarà com passen les modes en les penyores de vestir”.
Fullana nos confessa que l’opinió que li dona el propi Fabra sobre el “amb”, lo que indica que els dos filòlecs varen mantindre conversacions, segurament entre els anys 1913 i 1914, quan es varen promoure les primeres normes ortogràfiques. Segons Fullana, Fabra li va dir que:
“Comprenc que no poden vostés (els valencians) admetre la forma amb, ya que han perdut el ab, que usaven vostés com nosatres; i encara en el cas de restablir esta forma, la fonètica valenciana és contrària a l’admissió de la nassal (m); pero devien vostés restaurar la forma ab, encara que siga arcaica, ya que no deu ser substituïda per en.”

Pedro Fuentes Caballero

También te puede interesar…

0 Comentarios

Enviar un comentario

Su dirección de correo electrónico no se publicará. Los campos obligatorios están marcados *